Lo dimècres 13 de junh de 2018 al Musèu d'Istòria de Catalonha a Barcelona, Griselda Lozano presentèt lo sieu darrièr libre titolat Istòrias medievalas. Es editat per Larkos.

Aquel libre recampa las contribucions de l'autora al webzine Jornalet. Son de racontes cortets escriches en occitan sus de tematicas istoricas ligadas a l'Edat Mejana.

Aquel libre seguís E d’aquí nasquèron los mites publicat en 2017. Aquel sus la meteissa tematica presentava tanben una seleccion d'articles publicats sus internet.

Griselda Lozano es l'autora del roman Òc. Escrich en espanhòl e publicat en 2013, es estat dempuèi revirat en aranés, en anglés e en francés. Especialista en istòria politica e religiosa medievala, lo sieu trabalh de recèrca se concentra essencialament suls arquius de la Val d'Aran dels sègles XI a XIV.


Lo Tèrramanhon - Lucien Fabre

Lo Tèrramanhon L'IEO de Tarn publica en 2023 Lo Tèrramanhon, roman de Lucien Fabre.

Lo libre publicat pel primièr còp en francés en 1925 es presentat aquí en occitan. La traduccion es de Joan-Claudi Sèrras.

Es editat dins la colleccion dedicada a las traduccion de l'IEO de Tarn : Revira Lenga.

Istòria - Albi - Ròcaguda

En 2015 sortissiá Cambriolage chez M. de Rochegude de Lucette Galvan e Gilbert Roumec.

Lo libre torna sus un eveniment que se debanèt en 1826 dins la vila d'Albi. Lo Centre Occitan de Ròcaguda (COR) que n'assegurèt l'edicion e la difusion ne fasiá, alara, la presentacions.

L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.