Lo dimècres 13 de junh de 2018 al Musèu d'Istòria de Catalonha a Barcelona, Griselda Lozano presentèt lo sieu darrièr libre titolat Istòrias medievalas. Es editat per Larkos.

Aquel libre recampa las contribucions de l'autora al webzine Jornalet. Son de racontes cortets escriches en occitan sus de tematicas istoricas ligadas a l'Edat Mejana.

Aquel libre seguís E d’aquí nasquèron los mites publicat en 2017. Aquel sus la meteissa tematica presentava tanben una seleccion d'articles publicats sus internet.

Griselda Lozano es l'autora del roman Òc. Escrich en espanhòl e publicat en 2013, es estat dempuèi revirat en aranés, en anglés e en francés. Especialista en istòria politica e religiosa medievala, lo sieu trabalh de recèrca se concentra essencialament suls arquius de la Val d'Aran dels sègles XI a XIV.


Tròces de vida - Sèrgi Gairal

Tròces de vida de Sèrgi Gairal Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.

Simone Weil - L'inspiration occitane

weil-inspiration-occitane L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.

(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).

Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."