sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."

Quatrèna de cobèrta : "... cal dire una causa : cò de Merlac e d'autris lo pan es una besonha que se manja, ni mai, ni mens. N'an totjorn agut a posita sus la taula e pòdon pas comprene de lo veire mesurat. Ieu me tòca çò que disètz perqu'al meu ostal se n'es patit. Lo paure mon paire quand disiá que se seriá mes a genolhs davant una tina de vin novèl, voliá dire la soca que lo fa, la tèrra que lo noiris e lo solelh que l'amadura. Voliá dire son content. Voliá dire tanben lo viure de totis. Perque tot aicí nos ven del vin... Quand la filloxèra tuèt la vinha èrem cinc dròlles a l'ostal, ieu lo pus jove, e l'ainat tot just s'aviá la fòrça de téner l'esteva. Mon paire desrabèt las socas e anèt trabalhar a la jornada a las Molèiras - una lèga anar, una lèga venir. En arribant de vèspre e a còp de dimenges adjudava l'ainat a tornar plantar. Amb çò que ganhava mon paire caliá manjar e tot. Cada jorn, en passant a Raissac, portava un pan e lo pagava. Ne manjàvem pas mai. Lo dissabte ne portava dos mas lo del dimenge èra de sobre, sa jornada lo pagava pas, caliá estalviar los autris jorns per lo comprar. Encara l'ausissi lo paure mon paire : « Cal sèt pans per passar la setmana, un per cada jorn, e lo darrièr es lo que mai còsta de pagar. »"

Assaber de l'autor : "Un roman que pareis mai de 25 ans après èsser estat escrit, que despuèi 15 ans n'aviái donat e pas pus resvist lo manuscrit, aviái pensat que i auriá de causas a reprene, de rasons a donar pel legeire de 1977.

"E ben ! non, i ai pas trobat res a cambiar. [...] De tot biais, lo legeire demòra jutge.

"Per çò qu'es de donar de rasons [...], me sembla qu'un parelhat de justificacions lèu fait bastaràn.

"Car, e d'abòrd, s'es aicí question d'un tractor coma d'un personatge, aquel novèl vengut n'es pas pus un, estona pas pus degun. Sus aquò, ja, lo temps a rajat... Mas las mutacions d'aquela mecanisacion las ai pas profetizadas per l'amor que podiái pas preveire qu'arribarián tan lèu e se farián tan prompte, dins l'afar de qualques annadas gaireben.

"Donc, escriguèri pas e volguèri pas jamai escriure un roman a tèsi sus la motorizacion vinhièra, çò qu'es de bon veire uèi dins l'argumentacion tecnica tròp simpla d'un moment ont i aviá pas encara benlèu un tractor per vilatge. Progrès mecanic dont, d'autre biais, se sap pro qu'a pas res levat aicí d'una occitanitat que ma generacion aviá ja destriada de la sola civilisacion tradicionala païsana.

"Aquò entendut, cerquetz pas sus la carta Raissac de Menerbés. Lo païsatge l'apagelèri coma los òmes e las situacions ni mai ni mens que cap d'autre faseire de roman. Pasmens es, aqueste païsatge autodidacte, present e vertadièr dins mon èime, ma lenga, mos uèlhs, mos pès que ne trapavan de longa la realitat fangosa o rocassièra. Coma los trabalhs, las marranas, la dignitat totjorn rebutada dont foguèri que lo testimòni d'un moment e que mon pòble de las vinhas pòt totjorn mesurar a son actualitat.

"Un mot de mai. Aquela realitat sociala - que los morrefins la sonaràn pastorala - sas motivacions e son scenari avián convengut, n'aviàm sentit en comun l'expression detalhada amb lo Jòrdi Roquièr de Farrabica, que l'uèlh de sa camèra sabiá los camins de la paraula autodidacta a l'universal.

"Roman, cinèma occitan ! L'aventura de Sèt pans arribat a l'edicion - a travèrs l'espelison decisiva d'a tots - es un pauc l'aventura de nòstra vision avançada, de nòstra cèrca passada totara afortida en acte de reconquista sul país e que l'apària a son viure tant coma a son identitat."

Leon Còrda - Montpelhièr 1977


Los cigarros del faraon - Hergé

cigarros-faraon-tintinLos cigarros del Faraon - Hergé
Traduccion de Thérèse Rabasse e Claude Rabasse
Casterman - 17/08/2016 - 12,50 €
72 paginas - 22,5 x 30,4 cm - ISBN : 9782203120303

En collaboracion amb la VAPAL, association per la valorizacion del patrimòni de Leucate, Casterman ven d'editar l'album de Tintin Les cigares du pharaon en occitan. Un trabalh de traduccion e  d'edicion que malaürosament manca de seriós, l'ortografia es un pauc azardosa. Permet pr'aquò als afogats de Tintin de lo tornar trobar en lenga nòstra.

La Canson del País

cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.