trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.

"A Castelnòudarri, la question que se pausa a Pibola se pòt resumir aital : èsser Dieu o èsser pas. L'a virada un parelh de còp dins son cap, e a concluit que seriá Dieu. Lo roman a besonh de personatges d'aquela mesura. Si que non, òm s'i emmèrda."


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Vidas e engranatges - Florian Vernet

Vidas e engranatge Al mes d'agost de 2020, IE0 Edicions, tornèt editar lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges.

Publicat pel primièr còp en 2004 aquel recuèlh de vint-e-quatre novèlas èra agotat dempuèi qualques ans. Es un dels melhors recuèlh de nòvas de l'autor.

Lo libre obtenguét lo prèmi Jaufre Rudel en 2005.