Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).
Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.
"A Castelnòudarri, la question que se pausa a Pibola se pòt resumir aital : èsser Dieu o èsser pas. L'a virada un parelh de còp dins son cap, e a concluit que seriá Dieu. Lo roman a besonh de personatges d'aquela mesura. Si que non, òm s'i emmèrda."
Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).
Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.