la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Nos cal, al contrari, menar una analisa fina, a l'escala dels territòris, dels bacins d'emplècs, de las vilas. Pel passat, França, capitèt de manténer una cèrta egalitat entre regions "pauras" e "ricas", de mercé costoses transfèrts financièrs. Mas, amb la crisi de las finanças publicas e socialas, aquesta epòca s'acaba. Es que podèm sosténer las regions en dificultat sens frenar lo desvolopament de las grandas metropòlas ? Es que calrà lèu causir entre l'égalitat territoriala e l'eficacitat economica ?

Aqueste libre prepausa un triple punt de vista sus la dificultat que França rencontra uèi :

  • infranacional, que revèla lo morcelament territorial a l'òbra ;
  • politic, perque la destabilisacion d'unes territòris indutz lo creis dels populismes ;
  • prospectif, que lo demesiment de la despensa publica e l'energia cara daissan preveire un ebranlament dels territòris suburbans.

Al mièg d'aquestes bolversaments, vesèm se dessenhar una mapa nòva : la França en crisi de las annadas  2010-2020.

Laurent Davezies es professor al CNAM, titulari de la cadièra Economia e desvolopament dels territòris. Especialista de las questions d'economia regionala e urbana, publiquèt recentament : La republique et ses territoires. La circulation invisible des richesses (Seui/La République des Idées, 2008).


Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.