'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Las accions se debanan a Estanhan, vilòta a la broa d’un estanh de la còsta lengadociana. Aquí d’òmes, de femnas, de joves, de vièlhs, un enfant solitari acaptat jol cobèrt de la Plaça, un òme pivelat per una votz meravilhosa, una femna engabiada dins son banh... Cadun es a menar sa vida.

Albèrt Arnaud nasquèt a Massilhan dins Erau. Ensenhèt las letras e l’istòria. Un còp tornat al sieu, s’avisèt qu’aviá servat en el lo tresaur de sa lenga, legat per sas gents. D’aquí entre aquí l’amira foguèt per el de la far viure e de la passar als autres. Primièr als joves coma ensenhaire, puèi als adults que s’afogan de la descobrir o de la tornar descobrir.

Militant infatigable, Albèrt Arnaud es en 2024 lo president de l’IEO-34.


Una sietada de reponchons - Sèrgi Gairal

Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.