Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

  • Vailet de bòrda, puèi volontar de la liberacion ; regent de 1948 a 1968.
  • 1948-1955 : redactor en cap de OC.
  • 1950-1955 : membre de la direccion de l'IEO, amb Ismaël Girard e Robèrt Lafont. Estructuracion de l'Institut d'Estudis Occitans.
  • 1956 : Declaracion de Nerac, amb Bernat Manciet.
  • 1964 : insuccès de la Mocion d'union, per la coabitacion de las tendéncias dins l'IEO.
  • Après 1953, organiza dins la diversitat, jol títol de Caireforc d'Occitània, de manifestacions qu'an per tòca l'aligança amb lo movement occitan (Festival de Montalaban, Mòstra del Larzac, Centre del Barròc, Edicions Cocanha, Assisas de la Decentralizacion Nacionala, Forum de las Identitats Comunalas, Montalban-Camera) e publica doas revistas : Mòstra  e Baroque."
 

Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.

Lingüistica e renaissentisme occitan - Joan Thomàs

linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

A planta cotelet - Jòrdi Peladan

A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.