Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

  • Vailet de bòrda, puèi volontar de la liberacion ; regent de 1948 a 1968.
  • 1948-1955 : redactor en cap de OC.
  • 1950-1955 : membre de la direccion de l'IEO, amb Ismaël Girard e Robèrt Lafont. Estructuracion de l'Institut d'Estudis Occitans.
  • 1956 : Declaracion de Nerac, amb Bernat Manciet.
  • 1964 : insuccès de la Mocion d'union, per la coabitacion de las tendéncias dins l'IEO.
  • Après 1953, organiza dins la diversitat, jol títol de Caireforc d'Occitània, de manifestacions qu'an per tòca l'aligança amb lo movement occitan (Festival de Montalaban, Mòstra del Larzac, Centre del Barròc, Edicions Cocanha, Assisas de la Decentralizacion Nacionala, Forum de las Identitats Comunalas, Montalban-Camera) e publica doas revistas : Mòstra  e Baroque."
 

Lo cambiament - Gui Vialà

lo-cambiament-vialaLo cambiament - Gui Vialà
La vida a Castras al temps de la Revolucion
IEO del Tarn - 2002 - 240 paginas - 15 x 21 cm - 18 €
ISBN : 2951939701

Lo cambiament es un roman istoric de Gui Vialà. Conta l'istòria de dos amics que tot deuriá opausar.

Los ensenhaments de M. Lapluma - Andrieu Lagarda

Los ensenhaments de M. Lapluma de Andrieu Lagarda (Letras d'òc, 2017, 15 x 21 cm, 160 paginas, 20 €, ISBN : 978-2-916718-76-7).

Aqueste libre recampa una garba de cronicas d'Andrieu Lagarda dedicadas a la lenga occitana, paregudas pel primièr còp dins la revista Lo Gai Saber.

D'un biais risolièr e umoristic, l'autor balha conselhs e ensenhaments a totes los que vòlon escriure en lenga occitana.

Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.