argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

  • Vailet de bòrda, puèi volontar de la liberacion ; regent de 1948 a 1968.
  • 1948-1955 : redactor en cap de OC.
  • 1950-1955 : membre de la direccion de l'IEO, amb Ismaël Girard e Robèrt Lafont. Estructuracion de l'Institut d'Estudis Occitans.
  • 1956 : Declaracion de Nerac, amb Bernat Manciet.
  • 1964 : insuccès de la Mocion d'union, per la coabitacion de las tendéncias dins l'IEO.
  • Après 1953, organiza dins la diversitat, jol títol de Caireforc d'Occitània, de manifestacions qu'an per tòca l'aligança amb lo movement occitan (Festival de Montalaban, Mòstra del Larzac, Centre del Barròc, Edicions Cocanha, Assisas de la Decentralizacion Nacionala, Forum de las Identitats Comunalas, Montalban-Camera) e publica doas revistas : Mòstra  e Baroque."

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Escriches de femnas tarnesas - R. Ginolhac

escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.