ritual-catar-roustit-2016Nouveau testament occitan et Rituel cathare - Presentacion e transcripcion en occitan modèrne de Yvan Roustit

Après la crosada contra los albigeses e malgrat l'Inquisicion, los Bon Òmes poguèron redigir en lenga occitana lo Novèl Testament e lo Ritual Catar que lor fasiá besonh pel consolamentum.

Servats a la biblotèca de Lyon los tèxtes son uèi reeditats en occitan modèrne per un istorian albigés Yvan Roustit.

Yvan Roustit es un d’aqueles saberuts que resconduts dins lor bibliotèca un jorn sortisson amb qualque recèrca ponchuda, un libre unic. Lo Centre Cultural Occitan d’Albigés n’es un niu.

Lo libre se pòt crompar al COR : Centre Occitan Rochegude, 28 rue Rochegude, 81000 Albi.


'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.