naissena-de-miejanuech Naissença de miejanuech de Gui Matieu (L'aucèu libre, 2012, 12 èuros).

Quatrena de cobèrta : Des Noëls provençaux ? Oui, il s'en crée toujours, de ces jolies poésies pour la nuit de Noël ! Noëls du rémouleur, du vigneron ou du chasseur, autant de Noëls de santons, mais aussi Noëls d'aujourd'hui : Noël du GI, Noël du mur de la honte, ou Noël dans la cité...

Premièr prix des Jeux Floraux du Félibrige en 2011, cette Naissença de miejanuech est un plaisir simple et beau de lecture pour la période de Noël.


Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Claude Peyrot - Œuvre occitane complète

peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.