Jaufré Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».

L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

*

Lo roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ, Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas

La comparason del cicle arturian e de las legendas nartas nais en 1969 quand Joël Grisward publica un article que dobrís de perspectivas nòvas als estudis arturians : « Lo motiu de l’espasa escampada dins lo lac : la mòrt d’Artur e la mòrt de Batraz ». I torna prene, a la seguida de Georges Dumézil, l’estudi comparatiu de las legendas nartas, mas en las confrontant aqueste còp a la literatura arturiana amb de resultas fòrça fruchosas.

Laurenç Alibèrt propausa de perlongar aquela comparason mas amb una òbra medievala occitana, lo roman de Jaufré en prenent en compte de nombroses tèxtes ossetes inedits.

Abondós tant dins Jaufré coma dins las legendas nartas, lo meravilhós es pas concebut aquí coma objècte d’estudi pròpri, mas coma un metòde d’investigacion comparatiu sus un triple camp : estructural, generic e cultural.

Laurenç Alibert ensenha l’occitan a l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr e precedentament la literatura francesa e comparada al Collègi Universitari francés de Moscau. A publicat mantuns articles de literatura e de mitologia comparada.


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André

beluguet-e-lo-drac Beluguet e lo Drac de Robert Perrotto-André (Lacour-Ollé, 2005, 152 paginas, 15.00 €).

Una novèla aventura e una novèla quista per lo Beluguet. Après qu'aguèsse desliurada la Luna, vaquí qu'es a caçar lo Drac qu'a raubat la clau d'aur de Bauma Santa e lo tresaur dei Nanets.