Airbus EMS3
Lo modul de servici EMS3 sul site Airbus de Bremen © Airbus

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici (ESM) suplementaris.

Lo contracte s'elèva a 650 milions d'èuros.

Aqueles moduls de servici son destinats a equipar la capsula estatsunidenca Orion del programa lunar Artemis de la NASA. Aqueste prevei de mandar sul sòl lunar un equipatge d'aicí a 2024.

L'astronau emplegada serà Orion qu'aurà besonh d'equipaments de propulsion, de mejans de navigacion, d'aiga o encara d'electricitat, per poder accompli sa tasca : jonher la luna e tornar. Son totes aqueles elements que contendràn los moduls de servici que desvolopararà e fabricarà Airbus.

Son expertisa en la matèria es per part deguda a la produccion pel compte de l'ESA de las astronaus dichas ATV que menèran de cargas fins a l'estacion espaciala internacionala (ISS) entre 2008 e 2015.

Aquestes tres moduls suplementaris s'apondon als tres ja prevists.

La primièra mission Artemis es prevista per la fin de 2021. Deu testar la fusada e la capsula. Calrà esperar 2023 e la segonda mission per que d'astronautas sián embarcats per jonher la luna sens pr'aquò se pausar dessús.

Amb Artemis 3, Orion s'arrimarà a l'estacion Gateway que serà alara en orbita al torn de la luna e los astronautas dabalaràn sul sòl lunar.

La data de l'eveniment es pas encara programada amb certessa. Los ans 2025 e 2026 son evocats pels organizators.

Airbus EMS1 e Orion

Modul de service europèu numèro 1 (EMS1) subremontat de la capsula Orion © NASA


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.