Airbus EMS3
Lo modul de servici EMS3 sul site Airbus de Bremen © Airbus

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici (ESM) suplementaris.

Lo contracte s'elèva a 650 milions d'èuros.

Aqueles moduls de servici son destinats a equipar la capsula estatsunidenca Orion del programa lunar Artemis de la NASA. Aqueste prevei de mandar sul sòl lunar un equipatge d'aicí a 2024.

L'astronau emplegada serà Orion qu'aurà besonh d'equipaments de propulsion, de mejans de navigacion, d'aiga o encara d'electricitat, per poder accompli sa tasca : jonher la luna e tornar. Son totes aqueles elements que contendràn los moduls de servici que desvolopararà e fabricarà Airbus.

Son expertisa en la matèria es per part deguda a la produccion pel compte de l'ESA de las astronaus dichas ATV que menèran de cargas fins a l'estacion espaciala internacionala (ISS) entre 2008 e 2015.

Aquestes tres moduls suplementaris s'apondon als tres ja prevists.

La primièra mission Artemis es prevista per la fin de 2021. Deu testar la fusada e la capsula. Calrà esperar 2023 e la segonda mission per que d'astronautas sián embarcats per jonher la luna sens pr'aquò se pausar dessús.

Amb Artemis 3, Orion s'arrimarà a l'estacion Gateway que serà alara en orbita al torn de la luna e los astronautas dabalaràn sul sòl lunar.

La data de l'eveniment es pas encara programada amb certessa. Los ans 2025 e 2026 son evocats pels organizators.

Airbus EMS1 e Orion

Modul de service europèu numèro 1 (EMS1) subremontat de la capsula Orion © NASA


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.