Una de las estacion de Bigalow tal qu'imaginada

Abitar l'espaci

Las societats Bigelow Aerospace e United Launch Alliance an anonciat al mes d'octobre de 2017 lor intencion de mandar sus una orbita lunara un modul B330.

« Our lunar depot plan is a strong complement to other plans intended to eventually put people on Mars. It will provide NASA and America with an exciting and financially practical success opportunity that can be accomplished in the short term. This lunar depot could be deployed easily by 2022 to support the nation’s re-energized plans for returning to the Moon. » çò dis Robert Bigelow, president de Bigelow Aerospace.

Bigalow Aerospace desvolopa de moduls espacials abitables gonflables. Tres son ja present en orbit : Genesis I e Genesis II, lançats respectivament en 2006 e 2007, son liures en orbita terrestra basa ; lo modul Beam, el, es estacat a l'ISS (Estacion Espaciala Internationala) dempuèi 2016.

Per l'orbita lunara preveson de manda un B330, lor darrièr modèl. L'operacion se fariá en dos tempses mercés a United Launch Alliance. Primièr una misa en orbita terrestre del modul que seriá puèi mudat vèrs la luna.

Aquel abitat podriá ajudar los projèctes de colonizacion lunara o marciana.

Bigalow Aerospace es lo primièr operator privat actiu sul mercat dels abitats espacial.

United Launch Alliance (ULA) es una joint venture creada en 2006 entre Lockheed Martin e The Boeing Company, amb sas fusadas Atlas e Delta propausa a sos clients de mandar de cargas dins l'espaci.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.