Una de las estacion de Bigalow tal qu'imaginada

Abitar l'espaci

Las societats Bigelow Aerospace e United Launch Alliance an anonciat al mes d'octobre de 2017 lor intencion de mandar sus una orbita lunara un modul B330.

« Our lunar depot plan is a strong complement to other plans intended to eventually put people on Mars. It will provide NASA and America with an exciting and financially practical success opportunity that can be accomplished in the short term. This lunar depot could be deployed easily by 2022 to support the nation’s re-energized plans for returning to the Moon. » çò dis Robert Bigelow, president de Bigelow Aerospace.

Bigalow Aerospace desvolopa de moduls espacials abitables gonflables. Tres son ja present en orbit : Genesis I e Genesis II, lançats respectivament en 2006 e 2007, son liures en orbita terrestra basa ; lo modul Beam, el, es estacat a l'ISS (Estacion Espaciala Internationala) dempuèi 2016.

Per l'orbita lunara preveson de manda un B330, lor darrièr modèl. L'operacion se fariá en dos tempses mercés a United Launch Alliance. Primièr una misa en orbita terrestre del modul que seriá puèi mudat vèrs la luna.

Aquel abitat podriá ajudar los projèctes de colonizacion lunara o marciana.

Bigalow Aerospace es lo primièr operator privat actiu sul mercat dels abitats espacial.

United Launch Alliance (ULA) es una joint venture creada en 2006 entre Lockheed Martin e The Boeing Company, amb sas fusadas Atlas e Delta propausa a sos clients de mandar de cargas dins l'espaci.


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.