Una de las estacion de Bigalow tal qu'imaginada

Abitar l'espaci

Las societats Bigelow Aerospace e United Launch Alliance an anonciat al mes d'octobre de 2017 lor intencion de mandar sus una orbita lunara un modul B330.

« Our lunar depot plan is a strong complement to other plans intended to eventually put people on Mars. It will provide NASA and America with an exciting and financially practical success opportunity that can be accomplished in the short term. This lunar depot could be deployed easily by 2022 to support the nation’s re-energized plans for returning to the Moon. » çò dis Robert Bigelow, president de Bigelow Aerospace.

Bigalow Aerospace desvolopa de moduls espacials abitables gonflables. Tres son ja present en orbit : Genesis I e Genesis II, lançats respectivament en 2006 e 2007, son liures en orbita terrestra basa ; lo modul Beam, el, es estacat a l'ISS (Estacion Espaciala Internationala) dempuèi 2016.

Per l'orbita lunara preveson de manda un B330, lor darrièr modèl. L'operacion se fariá en dos tempses mercés a United Launch Alliance. Primièr una misa en orbita terrestre del modul que seriá puèi mudat vèrs la luna.

Aquel abitat podriá ajudar los projèctes de colonizacion lunara o marciana.

Bigalow Aerospace es lo primièr operator privat actiu sul mercat dels abitats espacial.

United Launch Alliance (ULA) es una joint venture creada en 2006 entre Lockheed Martin e The Boeing Company, amb sas fusadas Atlas e Delta propausa a sos clients de mandar de cargas dins l'espaci.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.