Una de las estacion de Bigalow tal qu'imaginada

Abitar l'espaci

Las societats Bigelow Aerospace e United Launch Alliance an anonciat al mes d'octobre de 2017 lor intencion de mandar sus una orbita lunara un modul B330.

« Our lunar depot plan is a strong complement to other plans intended to eventually put people on Mars. It will provide NASA and America with an exciting and financially practical success opportunity that can be accomplished in the short term. This lunar depot could be deployed easily by 2022 to support the nation’s re-energized plans for returning to the Moon. » çò dis Robert Bigelow, president de Bigelow Aerospace.

Bigalow Aerospace desvolopa de moduls espacials abitables gonflables. Tres son ja present en orbit : Genesis I e Genesis II, lançats respectivament en 2006 e 2007, son liures en orbita terrestra basa ; lo modul Beam, el, es estacat a l'ISS (Estacion Espaciala Internationala) dempuèi 2016.

Per l'orbita lunara preveson de manda un B330, lor darrièr modèl. L'operacion se fariá en dos tempses mercés a United Launch Alliance. Primièr una misa en orbita terrestre del modul que seriá puèi mudat vèrs la luna.

Aquel abitat podriá ajudar los projèctes de colonizacion lunara o marciana.

Bigalow Aerospace es lo primièr operator privat actiu sul mercat dels abitats espacial.

United Launch Alliance (ULA) es una joint venture creada en 2006 entre Lockheed Martin e The Boeing Company, amb sas fusadas Atlas e Delta propausa a sos clients de mandar de cargas dins l'espaci.


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.