GenF
Illustracion presenta sul site de la societat GenF en 2026

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

GenF a per objectiu de far un primièr pas cap a la creacion d'una font d'energia novèla, segura, abondosa, competitiva e a bas carbòni, mercés al procèssus de fusion per confinhament inercial. Collabora amb lo CEA (Comissariat a l'Energia Atomica), lo CNRS (Centre Nacional de la Recèrca Scientifica), l'Escòla Politecnica e la Region Novèla Aquitània.

La produccion d'energia per fusion nucleara es ara identificada coma una de las solucions per permetre de redusir las emissions de carbòni dins lo mond entièr e satisfar la demanda d'energia creissenta dins divèrses sectors de l'economia coma lo transpòrt, la construccion, l'agricultura e l'industria numerica. Segon l'Agéncia Internacionala de l'Energia, lo consum d'electricitat dels centres de donadas doblarà d'aicí a 2030 per part en rason de l'utilizacion de mai en mai importanta de las intelligéncias dichas artificialas (IA).

Lo confinhament inercial demanda l'utilizacion de lasers de nauta poténcia per fin d'aténher las condicions termonuclearas necessàrias a la fusion. Thales mestreja l'ensemble de cadena d'expertiza dels lasers a nauta poténcia e es ja actiu dins lo domèni de la fusion nucleara en collaboracion amb lo CEA.

GenF prevei d'aicí a 2027 de preparar, via de modelizacions e de simulacions, las experimentacions de venir.

De 2027 a 2035, prevei de mestrejar las tecnologias necessàrias a la fusion inerciala coma la sincronizacion dels lasers, la producion de las ciblas o encara lo desvolopament del material necessari per las parets del reactor.

Tre 2035 deu debutar la construccion del primièr reactor prototip.

Principis de la fusion inerciala (sorsa de las illustracions GenF) :

Irradiacion

Compression

Ignicion

Combustion


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.