GenF
Illustracion presenta sul site de la societat GenF en 2026

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

GenF a per objectiu de far un primièr pas cap a la creacion d'una font d'energia novèla, segura, abondosa, competitiva e a bas carbòni, mercés al procèssus de fusion per confinhament inercial. Collabora amb lo CEA (Comissariat a l'Energia Atomica), lo CNRS (Centre Nacional de la Recèrca Scientifica), l'Escòla Politecnica e la Region Novèla Aquitània.

La produccion d'energia per fusion nucleara es ara identificada coma una de las solucions per permetre de redusir las emissions de carbòni dins lo mond entièr e satisfar la demanda d'energia creissenta dins divèrses sectors de l'economia coma lo transpòrt, la construccion, l'agricultura e l'industria numerica. Segon l'Agéncia Internacionala de l'Energia, lo consum d'electricitat dels centres de donadas doblarà d'aicí a 2030 per part en rason de l'utilizacion de mai en mai importanta de las intelligéncias dichas artificialas (IA).

Lo confinhament inercial demanda l'utilizacion de lasers de nauta poténcia per fin d'aténher las condicions termonuclearas necessàrias a la fusion. Thales mestreja l'ensemble de cadena d'expertiza dels lasers a nauta poténcia e es ja actiu dins lo domèni de la fusion nucleara en collaboracion amb lo CEA.

GenF prevei d'aicí a 2027 de preparar, via de modelizacions e de simulacions, las experimentacions de venir.

De 2027 a 2035, prevei de mestrejar las tecnologias necessàrias a la fusion inerciala coma la sincronizacion dels lasers, la producion de las ciblas o encara lo desvolopament del material necessari per las parets del reactor.

Tre 2035 deu debutar la construccion del primièr reactor prototip.

Principis de la fusion inerciala (sorsa de las illustracions GenF) :

Irradiacion

Compression

Ignicion

Combustion


Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.