KSTAR
Reactor experimental KSTAR © Korea Institute of Fusion Energy

En Corèa del Sud al mes de novembre de 2020, mercés al Korea Superconducting Tokamak Advanced Research (KSTAR), un plasma es estat mantengut pendent 20 segondas a 100 milions de grases Celsius.

Lo precedent recòrd dins lo domèni èra de 8 segondas, datava de 2019. Son los scientifics del KSTAR que lo detenián.

La mestreja d'aquesta tecnologia qu'a per vocacion de crear en laboratòri de pichons solelhs permetrà de produsir d'energia electrica mercés a una matèrias primàrias simplas e abondosa : l'idrogèn.

Per Si-Woo Yoon director del KSTAR Research Center : « Las tecnologias necessàrias per manténer lo plasma sus de longas duradas a 100 milions de grases Celsius son la clau per poder produsir d'energia per fusion, e lo succès del KSTAR, mantenent a nauta temperatura lo plasma pendent 20 segondas, representa un moment important dins la corsa que s'es dubèrta ».

De fach, los centres de recèrcas que se consacran al desvolopament de reactors adaptats son nombroses. Lo centre lo mai important, ITER, fruch d'una collaboracion internacionala, es en Provença a Cadaracha. L'assemblage del reactor debutèt l'an passat.

Diferentas configuracions tecnicas son possiblas, la mai comuna e mai simple es aquela dels tokamaks. Es la configuracion utilizada pels coreans amb lo KSTAR, es tanben la qu'es estada causida pel projècte ITER.

En alemanha una autre concepcion es experimentada al Max Planck Institut, la del stellarator.

La dificultat màger que los engenhaires i son confrontats es de mestrejar lo plasma confinhat dins lo reactor a nauta temperatura.

Los scientifics coreans pensan de poder manténer lo plasma a 100 milions de grases Celsius pendent cinc minuta (300 segondas) en 2025.


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.