Tokamak WEST CEA
Fotografia del Tokamak WEST de Cadaracha © CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

L'anóncia es estada facha pel Comissariat a l'Energia Atomica (CEA). Lo tokamak WEST es situat a Cadaracha en Provença. Fonciona dempuèi 2016.

La temperatura del plasma es estada montada fins a 50 milions de grases Cèlsius.

Lo precedent recòrd èra detengut pel tokamak EAST chinés.

Dins los meses que venon los cercaires del WEST an l'intencion de manténer lo plasma encara mai de temps e de lo portar a una temperatura mai nauta.

Diferents aparelhs d'aquel tipe, dedicats a la recèrca, son actius de pel mond :

  • lo JT-60SA al Japon :
  • l'EAST en China ;
  • lo KSTAR en Corée du Sud ;
  • lo WEST a Cadaracha en Provença.

Lo tokamak europèu JET situat en Anglatèrra es el arrestat dempuèi la fin de 2023.

Totas aquelas maquinas permetan d'experimentar al còp l'obtencion, la dinamica e lo manteniment del plasma, mas permeton pas de far de fusion. Son de tokamaks tròp pichons per aquò. L'energia necessària ven de l'exterior. Es ITER de talha superiora que permetrà de ne far.

ITER es actualament en construcion sul site de Cadaracha.

La mestreja dels plasmas es essenciala per fin de poder deman produisr d'energia electrica mercés a la fusion d'idrogèn. ITER aurà per vocacion de permetre l'aprigondiment de las coneissenças necessàrias per definir de modèls de tokamaks a vocacion industriala.

tokamak WEST

Profil del tokamak WEST


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.