Tokamak WEST CEA
Fotografia del Tokamak WEST de Cadaracha © CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

L'anóncia es estada facha pel Comissariat a l'Energia Atomica (CEA). Lo tokamak WEST es situat a Cadaracha en Provença. Fonciona dempuèi 2016.

La temperatura del plasma es estada montada fins a 50 milions de grases Celsius.

Lo precedent recòrd èra detengut pel tokamak EAST chinés.

Dins los meses que venon los cercaires del WEST an l'intencion de manténer lo plasma encara mai de temps e de lo portar a una temperatura mai nauta.

Diferents aparelhs d'aquel tipe, dedicats a la recèrca, son actius de pel mond :

  • lo JT-60SA al Japon :
  • l'EAST en China ;
  • lo KSTAR en Corée du Sud ;
  • lo WEST a Cadaracha en Provença.

Lo tokamak europèu JET situat en Anglatèrra es el arrestat dempuèi la fin de 2023.

Totas aquelas maquinas permetan d'experimentar al còp l'obtencion, la dinamica e lo manteniment del plasma, mas permeton pas de far de fusion. Son de tokamaks tròp pichons per aquò. L'energia necessària ven de l'exterior. Es ITER de talha superiora que permetrà de ne far.

ITER es actualament en construcion sul site de Cadaracha.

La mestreja dels plasmas es essenciala per fin de poder deman produsir d'energia electrica mercés a la fusion d'idrogèn. ITER aurà per vocacion de permetre l'aprigondiment de las coneissenças necessàrias per definir de modèls de tokamaks a vocacion industriala.

tokamak WEST

Profil del tokamak WEST


Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.