Prototipe Polaris
Reactor prototipe Polaris © Helion Energy

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Diferentas configuracions son a l'ora d'ara consideradas, mai que mai per de laboratòris publics.

Las recèrcas mai avançadas se pòrtan suls mejans de manténer de plasma confinhats per de camps magnetics en configuracion tokamak o stellarator.

Es tanben possible de far fusionar d'idrogèn d'un biais diferent en confinhant la matèria — de deuterium e de tritium — d'un biais dich inercial amb de lasèrs.

Un actor privat venguèt recentment propausar una biais novèl de far fusionar l'idrogèn : Helion Energy.

Creada als Estats Units en 2013 l'entrepresa a per ambicion de produsir d'energia electrica mercés a la fusion nucleara via una tecnica dicha magneto-inerciala.

En 2023 la societat anoncièt un acòrd amb Microsoft per li fornir d'energia electrica tre 2028. Sam Altman CEO d'OpenAI participa tanben al finançament de Helion Energy.

La fusion magneto-inerciala es un procèssus de fusion per confinhament inercial, ont demai un camp magnetic extèrne es aplicat per fin d'augmentar encara lo confinhament de las particulas e lo nombre de reacion de fusion.

L'electricitat serà produsida dirèctament en convertisent l'energia del camps magnetic generat per la fusion en energia electrica.

En febrièr de 2026 la societat anoncièt qu'aviá poscut montar un plasma de deuterium e de tritum (D-T) a 150 milions de grases Celsius amb lo reactor Polaris, setena generacion de reactor fabricat per Helion Energy, en foncion dempuèi la fin de 2024.


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.