Mission Artemis Luna Astronautas
Illustracion per la mission Artemis © NASA

Lo programa Artemis bailejat per la NASA a per ambicion d'establir una preséncia perena al còp robotica e umana sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Tres partenaris participan a l'aventura : l'European Space Agency (ESA), la Canadian Space Agency (CSA) e la Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA).

Es en 2017 qu'una primièra directiva de la presidéncia dels Estats Units d'America afortiguèt lo desir del país de tornar sus la Luna. Dempuèi las administracions estatsunidencas, lors partenaris e los industrials trabalhan.

Divèrsas infrastructuras estrategicas per aquò far èra ja en projècte abans 2017 :

  • Pel lançament cal una fusada poderosa. Aquò serà the SLS rocket.
  • Pel desplaçament dins l'espaci, de la Tèrra entrò a l'orbita lunara cal un veïcul de transpòrt abitable : l'astronau Orion.
  • Per la gestion de las missions dempuèi la Tèrra son necessaris d'equipaments al sòl, son diches Exploration Ground Systems (EGS) e son en construccion.

Orion Artemis

L'astronau Orion e son modul de servici © NASA


En 2018 lo projècte abancèt : son estats pensats e definits los autres elements indispensables a l'aventura :

  • Notadament l'estacion, the Gateway, que en orbita al torn de la Luna permetrà d'albergar los astronautas en partença vèrs la Luna.
  • Es estada tanben decidida l'acquisicion via de partenaris privats del sistèma necite per menar los astronautas de l'estacion sul sòl de la Luna, un veïcul de transpòrt per se pausar tot simplament : the Human Landing Systems (HLS).

Esquèma The Gatway Artemis

Esquèma de la futura estacion espaciala de la mission Artemis © ESA


Pauc a cha pauc totes los elements contunhan de se metre en plaça per qu'aquela ambicion de tornar sul sòl lunar capite. Los industrials e las institucions responsablas bastisson los diferents elements.

La concepcion e la fabricacion dels moduls de servici de la capsula Orion son estats fisats per l'ESA a Airbus. Aqueles moduls contenon los equipaments de propulsion, navigacion, l'aiga, permetan tanben la produccion d'electricitat pendent lo viatge entre la Tèrra e l'orbita lunara. Los primièrs moduls son ja estats luirats a la NASA.

Lo modul d'abitacion de l'estacion en orbita dich HALO (Habitation and Logistics Outpost) es desvolopat per Northrop Grumman. Thales Alenia Space en Euròpa participa a sa fabricacion. Podrà conténer fins a quatre astronautas. Serà un dels elements centrals de l'estacion (the Gatway).

En agost de 2021 lo conceptor del HLS, lo pichon carri que permetrà als astronautas de far l'anar-venir entre l'estacion e lo sòl lunar, es pas encara estat causit. Tres societats son en competicion Blue Origin, Dynetics e SpaceX.

Una primièra astronau Orion es ja ela, en 2021, en fasa d'ensages.

Coma un grand puzzle tot se met en plaça pel retorn dels umans sus la Luna.


Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.