Mission Artemis Luna Astronautas
Illustracion per la mission Artemis © NASA

Lo programa Artemis bailejat per la NASA a per ambicion d'establir una preséncia perena al còp robotica e umana sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Tres partenaris participan a l'aventura : l'European Space Agency (ESA), la Canadian Space Agency (CSA) e la Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA).

Es en 2017 qu'una primièra directiva de la presidéncia dels Estats Units d'America afortiguèt lo desir del país de tornar sus la Luna. Dempuèi las administracions estatsunidencas, lors partenaris e los industrials trabalhan.

Divèrsas infrastructuras estrategicas per aquò far èra ja en projècte abans 2017 :

  • Pel lançament cal una fusada poderosa. Aquò serà the SLS rocket.
  • Pel desplaçament dins l'espaci, de la Tèrra entrò a l'orbita lunara cal un veïcul de transpòrt abitable : l'astronau Orion.
  • Per la gestion de las missions dempuèi la Tèrra son necessaris d'equipaments al sòl, son diches Exploration Ground Systems (EGS) e son en construccion.

Orion Artemis

L'astronau Orion e son modul de servici © NASA


En 2018 lo projècte abancèt : son estats pensats e definits los autres elements indispensables a l'aventura :

  • Notadament l'estacion, the Gateway, que en orbita al torn de la Luna permetrà d'albergar los astronautas en partença vèrs la Luna.
  • Es estada tanben decidida l'acquisicion via de partenaris privats del sistèma necite per menar los astronautas de l'estacion sul sòl de la Luna, un veïcul de transpòrt per se pausar tot simplament : the Human Landing Systems (HLS).

Esquèma The Gatway Artemis

Esquèma de la futura estacion espaciala de la mission Artemis © ESA


Pauc a cha pauc totes los elements contunhan de se metre en plaça per qu'aquela ambicion de tornar sul sòl lunar capite. Los industrials e las institucions responsablas bastisson los diferents elements.

La concepcion e la fabricacion dels moduls de servici de la capsula Orion son estats fisats per l'ESA a Airbus. Aqueles moduls contenon los equipaments de propulsion, navigacion, l'aiga, permetan tanben la produccion d'electricitat pendent lo viatge entre la Tèrra e l'orbita lunara. Los primièrs moduls son ja estats luirats a la NASA.

Lo modul d'abitacion de l'estacion en orbita dich HALO (Habitation and Logistics Outpost) es desvolopat per Northrop Grumman. Thales Alenia Space en Euròpa participa a sa fabricacion. Podrà conténer fins a quatre astronautas. Serà un dels elements centrals de l'estacion (the Gatway).

En agost de 2021 lo conceptor del HLS, lo pichon carri que permetrà als astronautas de far l'anar-venir entre l'estacion e lo sòl lunar, es pas encara estat causit. Tres societats son en competicion Blue Origin, Dynetics e SpaceX.

Una primièra astronau Orion es ja ela, en 2021, en fasa d'ensages.

Coma un grand puzzle tot se met en plaça pel retorn dels umans sus la Luna.


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.