Mission Artemis Luna Astronautas
Illustracion per la mission Artemis © NASA

Lo programa Artemis bailejat per la NASA a per ambicion d'establir una preséncia perena al còp robotica e umana sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Tres partenaris participan a l'aventura : l'European Space Agency (ESA), la Canadian Space Agency (CSA) e la Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA).

Es en 2017 qu'una primièra directiva de la presidéncia dels Estats Units d'America afortiguèt lo desir del país de tornar sus la Luna. Dempuèi las administracions estatsunidencas, lors partenaris e los industrials trabalhan.

Divèrsas infrastructuras estrategicas per aquò far èra ja en projècte abans 2017 :

  • Pel lançament cal una fusada poderosa. Aquò serà the SLS rocket.
  • Pel desplaçament dins l'espaci, de la Tèrra entrò a l'orbita lunara cal un veïcul de transpòrt abitable : l'astronau Orion.
  • Per la gestion de las missions dempuèi la Tèrra son necessaris d'equipaments al sòl, son diches Exploration Ground Systems (EGS) e son en construccion.

Orion Artemis

L'astronau Orion e son modul de servici © NASA


En 2018 lo projècte abancèt : son estats pensats e definits los autres elements indispensables a l'aventura :

  • Notadament l'estacion, the Gateway, que en orbita al torn de la Luna permetrà d'albergar los astronautas en partença vèrs la Luna.
  • Es estada tanben decidida l'acquisicion via de partenaris privats del sistèma necite per menar los astronautas de l'estacion sul sòl de la Luna, un veïcul de transpòrt per se pausar tot simplament : the Human Landing Systems (HLS).

Esquèma The Gatway Artemis

Esquèma de la futura estacion espaciala de la mission Artemis © ESA


Pauc a cha pauc totes los elements contunhan de se metre en plaça per qu'aquela ambicion de tornar sul sòl lunar capite. Los industrials e las institucions responsablas bastisson los diferents elements.

La concepcion e la fabricacion dels moduls de servici de la capsula Orion son estats fisats per l'ESA a Airbus. Aqueles moduls contenon los equipaments de propulsion, navigacion, l'aiga, permetan tanben la produccion d'electricitat pendent lo viatge entre la Tèrra e l'orbita lunara. Los primièrs moduls son ja estats luirats a la NASA.

Lo modul d'abitacion de l'estacion en orbita dich HALO (Habitation and Logistics Outpost) es desvolopat per Northrop Grumman. Thales Alenia Space en Euròpa participa a sa fabricacion. Podrà conténer fins a quatre astronautas. Serà un dels elements centrals de l'estacion (the Gatway).

En agost de 2021 lo conceptor del HLS, lo pichon carri que permetrà als astronautas de far l'anar-venir entre l'estacion e lo sòl lunar, es pas encara estat causit. Tres societats son en competicion Blue Origin, Dynetics e SpaceX.

Una primièra astronau Orion es ja ela, en 2021, en fasa d'ensages.

Coma un grand puzzle tot se met en plaça pel retorn dels umans sus la Luna.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.