Lo programa Artemis se definís
Lo programa Artemis bailejat per la NASA a per ambicion d'establir una preséncia perena al còp robotica e umana sus l'orbita e sul sòl de la Luna.
Tres partenaris participan a l'aventura : l'European Space Agency (ESA), la Canadian Space Agency (CSA) e la Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA).
Es en 2017 qu'una primièra directiva de la presidéncia dels Estats Units d'America afortiguèt lo desir del país de tornar sus la Luna. Dempuèi las administracions estatsunidencas, lors partenaris e los industrials trabalhan.
Divèrsas infrastructuras estrategicas per aquò far èra ja en projècte abans 2017 :
- Pel lançament cal una fusada poderosa. Aquò serà the SLS rocket.
- Pel desplaçament dins l'espaci, de la Tèrra entrò a l'orbita lunara cal un veïcul de transpòrt abitable : l'astronau Orion.
- Per la gestion de las missions dempuèi la Tèrra son necessaris d'equipaments al sòl, son diches Exploration Ground Systems (EGS) e son en construccion.
L'astronau Orion e son modul de servici © NASA
En 2018 lo projècte abancèt : son estats pensats e definits los autres elements indispensables a l'aventura :
- Notadament l'estacion, the Gateway, que en orbita al torn de la Luna permetrà d'albergar los astronautas en partença vèrs la Luna.
- Es estada tanben decidida l'acquisicion via de partenaris privats del sistèma necite per menar los astronautas de l'estacion sul sòl de la Luna, un veïcul de transpòrt per se pausar tot simplament : the Human Landing Systems (HLS).
Esquèma de la futura estacion espaciala de la mission Artemis © ESA
Pauc a cha pauc totes los elements contunhan de se metre en plaça per qu'aquela ambicion de tornar sul sòl lunar capite. Los industrials e las institucions responsablas bastisson los diferents elements.
La concepcion e la fabricacion dels moduls de servici de la capsula Orion son estats fisats per l'ESA a Airbus. Aqueles moduls contenon los equipaments de propulsion, navigacion, l'aiga, permetan tanben la produccion d'electricitat pendent lo viatge entre la Tèrra e l'orbita lunara. Los primièrs moduls son ja estats luirats a la NASA.
Lo modul d'abitacion de l'estacion en orbita dich HALO (Habitation and Logistics Outpost) es desvolopat per Northrop Grumman. Thales Alenia Space en Euròpa participa a sa fabricacion. Podrà conténer fins a quatre astronautas. Serà un dels elements centrals de l'estacion (the Gatway).
En agost de 2021 lo conceptor del HLS, lo pichon carri que permetrà als astronautas de far l'anar-venir entre l'estacion e lo sòl lunar, es pas encara estat causit. Tres societats son en competicion Blue Origin, Dynetics e SpaceX.
Una primièra astronau Orion es ja ela, en 2021, en fasa d'ensages.
Coma un grand puzzle tot se met en plaça pel retorn dels umans sus la Luna.
