CST-100 Starliner
La capsula CST-100 Starliner al mes de mai de 2022 en direccion de l'ISS

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Concebuda per poder transportar fins a sèt personas o de merças, la CST-100 Starliner passèt pas lo primièr tèst que li es estat impausat en 2019 : se posquèt pas estacar a l'ISS. Lo vòl, sens passatgièr foguèt renovelat en 2022. Aqueste còp tot se passèt plan.

Un tresen vòl, abitat aqueste, èra previst per 2023. Aguèt pas luòc. Es previst per 2024.

Lo sigle CST es per Crew Space Transportation. La chifra 100 es per l'altitud a la quala se tròba la linha de Kármán, limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci : 100 km.

Pel moment sonque la capsula Dragon Crew de SpaceX es emplegada pels Estats Units per mandar d'astronautas dins l'espaci.


Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.