Polaris Dawn setembre de 2024
Un astronauta de la mission Polaris Dawn sortís de la capsula Dragon Crew lo 12 de setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

La mission bailejada per la societat SpaceX èra privada e deviá pel primièr còp dins l'istòria permetre la sortida dins lo voide espacial d'astronautas non professionals.

Quatre personas èran embarcadas : Sarah Gillis e Anna Menon totes las doas emplegadas de SpaceX, Scott Poteet, ancian militari de l'armada de l'aire, e Jared Isaacman que comandava la mission, òme fortunat que collabòra frequentament amb SpaceX e que finançava per part la mission.

Son Jared Isaacman e Sarah Gillis que totes dos sortiguèron un après l'autre lo dijous 12 de setembre de la capsula Dragon. Totes los membres pr'aquò èran equipats de las combinasons concebudas per SpaceX que las capsulas Dragon Crew son pas equipadas d'un sas. L'interior tot, es donc estat despressurizat.

La mission de cinc jorns s'es alunhada fins a 1 400 km de la Tèrra. La sortida extraveïculara se faguèt a 700 km.

Al delà de la sortida dels dos astronautas dins lo voide espacial e del tèst de las combinasons, èran tanben prevists divèrs experiments scientifics e de tèsts sul sistèma de comunicacion Starlink que desvolopa la societat SpaceX.

Doas missions de mai son previstas dins l'encastre de Polaris Dawn. La segonda deuriá èsser similara a la primièra. La tresena deuriá èsser efectuada non pas a partir d'una capsula Dragon Crew mas d'un Starship, astronau actualament en cors de desvolopament.


Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.