Polaris Dawn setembre de 2024
Un astronauta de la mission Polaris Dawn sortís de la capsula Dragon Crew lo 12 de setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

La mission bailejada per la societat SpaceX èra privada e deviá pel primièr còp dins l'istòria permetre la sortida dins lo voide espacial d'astronautas non professionals.

Quatre personas èran embarcadas : Sarah Gillis e Anna Menon totes las doas emplegadas de SpaceX, Scott Poteet, ancian militari de l'armada de l'aire, e Jared Isaacman que comandava la mission, òme fortunat que collabòra frequentament amb SpaceX e que finançava per part la mission.

Son Jared Isaacman e Sarah Gillis que totes dos sortiguèron un après l'autre lo dijous 12 de setembre de la capsula Dragon. Totes los membres pr'aquò èran equipats de las combinasons concebudas per SpaceX que las capsulas Dragon Crew son pas equipadas d'un sas. L'interior tot, es donc estat despressurizat.

La mission de cinc jorns s'es alunhada fins a 1 400 km de la Tèrra. La sortida extraveïculara se faguèt a 700 km.

Al delà de la sortida dels dos astronautas dins lo voide espacial e del tèst de las combinasons, èran tanben prevists divèrs experiments scientifics e de tèsts sul sistèma de comunicacion Starlink que desvolopa la societat SpaceX.

Doas missions de mai son previstas dins l'encastre de Polaris Dawn. La segonda deuriá èsser similara a la primièra. La tresena deuriá èsser efectuada non pas a partir d'una capsula Dragon Crew mas d'un Starship, astronau actualament en cors de desvolopament.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.