Polaris Dawn setembre de 2024
Un astronauta de la mission Polaris Dawn sortís de la capsula Dragon Crew lo 12 de setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

La mission bailejada per la societat SpaceX èra privada e deviá pel primièr còp dins l'istòria permetre la sortida dins lo voide espacial d'astronautas non professionals.

Quatre personas èran embarcadas : Sarah Gillis e Anna Menon totes las doas emplegadas de SpaceX, Scott Poteet, ancian militari de l'armada de l'aire, e Jared Isaacman que comandava la mission, òme fortunat que collabòra frequentament amb SpaceX e que finançava per part la mission.

Son Jared Isaacman e Sarah Gillis que totes dos sortiguèron un après l'autre lo dijous 12 de setembre de la capsula Dragon. Totes los membres pr'aquò èran equipats de las combinasons concebudas per SpaceX que las capsulas Dragon Crew son pas equipadas d'un sas. L'interior tot, es donc estat despressurizat.

La mission de cinc jorns s'es alunhada fins a 1 400 km de la Tèrra. La sortida extraveïculara se faguèt a 700 km.

Al delà de la sortida dels dos astronautas dins lo voide espacial e del tèst de las combinasons, èran tanben prevists divèrs experiments scientifics e de tèsts sul sistèma de comunicacion Starlink que desvolopa la societat SpaceX.

Doas missions de mai son previstas dins l'encastre de Polaris Dawn. La segonda deuriá èsser similara a la primièra. La tresena deuriá èsser efectuada non pas a partir d'una capsula Dragon Crew mas d'un Starship, astronau actualament en cors de desvolopament.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.