Polaris Dawn setembre de 2024
Un astronauta de la mission Polaris Dawn sortís de la capsula Dragon Crew lo 12 de setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

La mission bailejada per la societat SpaceX èra privada e deviá pel primièr còp dins l'istòria permetre la sortida dins lo voide espacial d'astronautas non professionals.

Quatre personas èran embarcadas : Sarah Gillis e Anna Menon totes las doas emplegadas de SpaceX, Scott Poteet, ancian militari de l'armada de l'aire, e Jared Isaacman que comandava la mission, òme fortunat que collabòra frequentament amb SpaceX e que finançava per part la mission.

Son Jared Isaacman e Sarah Gillis que totes dos sortiguèron un après l'autre lo dijous 12 de setembre de la capsula Dragon. Totes los membres pr'aquò èran equipats de las combinasons concebudas per SpaceX que las capsulas Dragon Crew son pas equipadas d'un sas. L'interior tot, es donc estat despressurizat.

La mission de cinc jorns s'es alunhada fins a 1 400 km de la Tèrra. La sortida extraveïculara se faguèt a 700 km.

Al delà de la sortida dels dos astronautas dins lo voide espacial e del tèst de las combinasons, èran tanben prevists divèrs experiments scientifics e de tèsts sul sistèma de comunicacion Starlink que desvolopa la societat SpaceX.

Doas missions de mai son previstas dins l'encastre de Polaris Dawn. La segonda deuriá èsser similara a la primièra. La tresena deuriá èsser efectuada non pas a partir d'una capsula Dragon Crew mas d'un Starship, astronau actualament en cors de desvolopament.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.