L'estacion d'Axiom Space
L'estacion d'Axiom Space tala qu'imaginada per sos conceptors © Axiom Space, 2024

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Diferents actors se posicionan dempuèi qualques ans per repondre deman als besonhs d'experimentacion en microgravitat e permetre als umans de contunhar de viure de faiçon permanenta en orbita bassa. Son majoritariament basats al Estats Units.

  • Bigelow Aerospace. La societat es estada fondada en 1999 per Robert Bigelow amb l'objectiu de produsir d'abitacles espacials concebuts amb de materials soples que se pòdon desplegar. En 2006 metián en orbita un primièr prototip : Genesis I. Un segond mandadís foguèt efectuat l'an d'après en 2007 ; lo de Genesi II. En 2016 un tresen prototip, Beam, es estat mandat dins l'espaci e aqueste còp, arrimat al modul Tranquility de l'ISS. En 2024, Beam es encara estacat a l'ISS. Beam es l'acronim de Bigelow Expandable Activity Module. La societat Bigelow Aerospace comunica pas sus son site dempuèi 2019.

Beam

Lo modul Beam estacat a Tranquility. Se vei tanben sus la fotografia la copòla estacada ela tanben a Tranquility e, detràs, lo modul Leonardo de la NASA. Al luènh se devina lo modul japonés Kibō.

  • Axiom Space es una societat basada a Houston. Organiza dempuèi 2022 de missions privadas al dintre de l'ISS. Trabalha de mai a la realizacion de sa pròpria estacion. Las primièras estructuras son en construcions amb lor partenari Thales Alenia Space. Lo primièr modul serà restacat al modul Harmony de l'ISS.
  • Gravitics es una societat basada a Seattle. Levèt en 2022 vint milions de dollars per desvolopar son estacion nomenada StarMax. Un primièr tèst sus tèrra aguèt luòc en 2023 sus un prototip per validar sa resisténcia a las nautas pressions. En genièr de 2024 presentavan un primièr modèl d'estructura per la futura estacion StarMax. Gravitics dispausa pas en 2024 d'estructuras en orbita bassa.

StarMax

Modèl de demonstracion a escala reala de l'estacion StarMax © Gravitics, 2024

  • Blue Origin e Sierra Space trabalhan amassa al desvolopament de l'estacion Orbital Reef. Lo 5 de genièr de 2024 la NASA anoncièt que donariá a Blue Origin 42 millions de dolars dins l'encastre de son programa d'ajuda al desvolopament d'estacions privadas.
  • Starlab Space coentrepresa creada per Voyager Space e Airbus, devolopa l'estacion Starlab. La collaboracion de las doas entrepresas es estada oficializada al mes de julhet de 2023. L'acòrd entre Voyager Space e Airbus pòrta sul desvolopament, la construccion e la gestion de l'estacion Starlab. Voyager Space es inclusa dins lo programa d'ajuda de la NASA. Son 57,5 milions de dolars que li son estats promeses lo 5 de genièr de 2024. Starlab Space anoncièt a la debuta de 2024 que son estacion seriá mandada en orbita bassas mecés a l'astronau Starship de SpaceX.

Starlab

L'estacion Starlab tala qu'imaginada © Voyager Space, 2024


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.