Estacion Axiom Space
L'estacion espaciala d'Axiom Space tala que prevista per sos constructors en 2025 © Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

L'ISS deu èsser operacionala fins a 2030.

Los planning prevei de montar :

  • lo Payload Power Thermal Module (AxPPTM), puèi
  • un primièr modul d'abitacion, l'Habitat 1 (AxH1),
  • un modul d'intrada que dison airlock en anglés, element que permet d'intrar dins l'estacion,
  • un segon modul d'abitacion, l'Habitat 2 (AxH2),
  • e enfin lo Research and Manufacturing Facility (AxRMF).

L'entrepresa via un infografic precisèt la disposicion exacta de cadun dels moduls.

Modul estacion Axiom Space

Infografic del montatge de l'estacion espaciala d'Axiom Space

Los desvolopaments se fan en collaboracion amb la NASA. La construcion dels moduls es assegurada per Thales Alenia Space. Axiom Space prevei de los assemblar pro rapidament un còp recepcionats a Houston als Estats Units.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.