Estacion Axiom Space
L'estacion espaciala d'Axiom Space tala que prevista per sos constructors en 2025 © Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

L'ISS deu èsser operacionala fins a 2030.

Los planning prevei de montar :

  • lo Payload Power Thermal Module (AxPPTM), puèi
  • un primièr modul d'abitacion, l'Habitat 1 (AxH1),
  • un modul d'intrada que dison airlock en anglés, element que permet d'intrar dins l'estacion,
  • un segon modul d'abitacion, l'Habitat 2 (AxH2),
  • e enfin lo Research and Manufacturing Facility (AxRMF).

L'entrepresa via un infografic precisèt la disposicion exacta de cadun dels moduls.

Modul estacion Axiom Space

Infografic del montatge de l'estacion espaciala d'Axiom Space

Los desvolopaments se fan en collaboracion amb la NASA. La construcion dels moduls es assegurada per Thales Alenia Space. Axiom Space prevei de los assemblar pro rapidament un còp recepcionats a Houston als Estats Units.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.