Estacion Axiom Space
L'estacion espaciala d'Axiom Space tala que prevista per sos constructors en 2025 © Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

L'ISS deu èsser operacionala fins a 2030.

Los planning prevei de montar :

  • lo Payload Power Thermal Module (AxPPTM), puèi
  • un primièr modul d'abitacion, l'Habitat 1 (AxH1),
  • un modul d'intrada que dison airlock en anglés, element que permet d'intrar dins l'estacion,
  • un segon modul d'abitacion, l'Habitat 2 (AxH2),
  • e enfin lo Research and Manufacturing Facility (AxRMF).

L'entrepresa via un infografic precisèt la disposicion exacta de cadun dels moduls.

Modul estacion Axiom Space

Infografic del montatge de l'estacion espaciala d'Axiom Space

Los desvolopaments se fan en collaboracion amb la NASA. La construcion dels moduls es assegurada per Thales Alenia Space. Axiom Space prevei de los assemblar pro rapidament un còp recepcionats a Houston als Estats Units.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.