Estacion Axiom Space
L'estacion espaciala d'Axiom Space tala que prevista per sos constructors en 2025 © Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

L'ISS deu èsser operacionala fins a 2030.

Los planning prevei de montar :

  • lo Payload Power Thermal Module (AxPPTM), puèi
  • un primièr modul d'abitacion, l'Habitat 1 (AxH1),
  • un modul d'intrada que dison airlock en anglés, element que permet d'intrar dins l'estacion,
  • un segon modul d'abitacion, l'Habitat 2 (AxH2),
  • e enfin lo Research and Manufacturing Facility (AxRMF).

L'entrepresa via un infografic precisèt la disposicion exacta de cadun dels moduls.

Modul estacion Axiom Space

Infografic del montatge de l'estacion espaciala d'Axiom Space

Los desvolopaments se fan en collaboracion amb la NASA. La construcion dels moduls es assegurada per Thales Alenia Space. Axiom Space prevei de los assemblar pro rapidament un còp recepcionats a Houston als Estats Units.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.