Spacesuit Axiom Space
Naut de la combinason espaciala d'Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Es estada concebuda per caminar sus la Luna mas tanben per de sortidas extraveïculara en orbita basse. Lo vestit a per nom : Axiom Extravehicular Mobility Unit (AxEMU).

Axiom Space trabalhèt amb la societat Prada. Aquesta menèt son expertisa suls teissuts e procèssus de produccion ligats a la fabricacion del vestit.

La combinason permetrà als astronautas de suportar l'environament del Pòl Sud de la Luna. Notadament las bassas temperaturas, la febla pression atmosferica o la fòrta preséncia de posca.

Los òmes e las femnas podràn evoluïr aital aparat pendent almens uèch oras.

Las combinasons son estadas tèstadas al Neutral Buoyancy Laboratory (NBL) del Centre Espacial Johnson de la NASA.

La fasa de produccion dels vestits operacionals debutarà en 2025.

Axium Space Spacesuit

Infografic propausat per Axiom Space relatiu a sa combinason espaciala

Axium Space Spacesuit

Axium Space Spacesuit


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.