Spacesuit Axiom Space
Naut de la combinason espaciala d'Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Es estada concebuda per caminar sus la Luna mas tanben per de sortidas extraveïculara en orbita basse. Lo vestit a per nom : Axiom Extravehicular Mobility Unit (AxEMU).

Axiom Space trabalhèt amb la societat Prada. Aquesta menèt son expertisa suls teissuts e procèssus de produccion ligats a la fabricacion del vestit.

La combinason permetrà als astronautas de suportar l'environament del Pòl Sud de la Luna. Notadament las bassas temperaturas, la febla pression atmosferica o la fòrta preséncia de posca.

Los òmes e las femnas podràn evoluïr aital aparat pendent almens uèch oras.

Las combinasons son estadas tèstadas al Neutral Buoyancy Laboratory (NBL) del Centre Espacial Johnson de la NASA.

La fasa de produccion dels vestits operacionals debutarà en 2025.

Axium Space Spacesuit

Infografic propausat per Axiom Space relatiu a sa combinason espaciala

Axium Space Spacesuit

Axium Space Spacesuit


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.