Spacesuit Axiom Space
Naut de la combinason espaciala d'Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Es estada concebuda per caminar sus la Luna mas tanben per de sortidas extraveïculara en orbita basse. Lo vestit a per nom : Axiom Extravehicular Mobility Unit (AxEMU).

Axiom Space trabalhèt amb la societat Prada. Aquesta menèt son expertisa suls teissuts e procèssus de produccion ligats a la fabricacion del vestit.

La combinason permetrà als astronautas de suportar l'environament del Pòl Sud de la Luna. Notadament las bassas temperaturas, la febla pression atmosferica o la fòrta preséncia de posca.

Los òmes e las femnas podràn evoluïr aital aparat pendent almens uèch oras.

Las combinasons son estadas tèstadas al Neutral Buoyancy Laboratory (NBL) del Centre Espacial Johnson de la NASA.

La fasa de produccion dels vestits operacionals debutarà en 2025.

Axium Space Spacesuit

Infografic propausat per Axiom Space relatiu a sa combinason espaciala

Axium Space Spacesuit

Axium Space Spacesuit


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.