Renault 5 E-Tech
La Renault 5 E-Tech © Renault

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Veitura posicionada sul segment B, es un pauc mai compacta que la Clio. La R5 E-Tech mesura 3,92 mètres long, 1,50 mètre de naut e 1,80 mètre de larg, 2,20 mètres amb los retrovistors. La gelhas son per totes los modèls de 18 poces. Qualques elements venon discretament rapelar lo modèl de 1972, plan pauc.

En 2024 doas versions son disponiblas. La Techno e l'Iconic Cinq. Las doas an la meteissa poténcia pel motor de 110 kW (150 ch), permetent de far entre 300 e 400 quilomètres. La batariá son tanben de la meteissa capacitat de 52 kWh e del tipe Niquèl Manganèse Cobalt (NMC).

Las diferéncias entre los dos modèls son mai que mai dins las finicions e los equipaments.

La Techno es propausada a un prètz minimum de 29 490 €. L'Iconic Cinq al prètz de 31 490 €.

Renault prevei de propausar en 2025 de modèls amb de batariás un pauc pus pichonas de 40 kWh, per una autonomia redusida e un prètz inferior a 25 000 €. Los motors per aqueles modèls seràn mens poderoses, 70 kW (95 ch) e 90 kW (120 ch).

La Renault 5 E-Tech es produsida en Europa, a Douai. Lo motor es fabricat de son cosat a Cléon.

Lo veïcul es un pauc pesuc per aquel tipe de veitura. La R5 E-Tech pesa un pauc mai de 1 400 kg.

Fotografias de l'Iconic Cinq jauna :

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech


Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.