Renault 5 E-Tech
La Renault 5 E-Tech © Renault

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Veitura posicionada sul segment B, es un pauc mai compacta que la Clio. La R5 E-Tech mesura 3,92 mètres long, 1,50 mètre de naut e 1,80 mètre de larg, 2,20 mètres amb los retrovistors. La gelhas son per totes los modèls de 18 poces. Qualques elements venon discretament rapelar lo modèl de 1972, plan pauc.

En 2024 doas versions son disponiblas. La Techno e l'Iconic Cinq. Las doas an la meteissa poténcia pel motor de 110 kW (150 ch), permetent de far entre 300 e 400 quilomètres. La batariá son tanben de la meteissa capacitat de 52 kWh e del tipe Niquèl Manganèse Cobalt (NMC).

Las diferéncias entre los dos modèls son mai que mai dins las finicions e los equipaments.

La Techno es propausada a un prètz minimum de 29 490 €. L'Iconic Cinq al prètz de 31 490 €.

Renault prevei de propausar en 2025 de modèls amb de batariás un pauc pus pichonas de 40 kWh, per una autonomia redusida e un prètz inferior a 25 000 €. Los motors per aqueles modèls seràn mens poderoses, 70 kW (95 ch) e 90 kW (120 ch).

La Renault 5 E-Tech es produsida en Europa, a Douai. Lo motor es fabricat de son cosat a Cléon.

Lo veïcul es un pauc pesuc per aquel tipe de veitura. La R5 E-Tech pesa un pauc mai de 1 400 kg.

Fotografias de l'Iconic Cinq jauna :

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech


Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.