fiat 500e
La fiat 500 electrica © Fiat

Fiat ven de desvelar çò que serà la futura 500 electrica.

Deviá èsser presentada al salon de l'automobila de Genèva mas aqueste es estat anulat per causa d'epidemia de Covid-19. Pr'aquò lo constructor presentèt la version finalizada del veïcul a Milan en març de 2020.

Seisanta tres ans après la sortida del primièr modèl la Fiat 500 se podrà donc crompar en version zèro emission. Prendrà alara lo nom de 500e.

Serà dotada d'una batariá de 42 kWh. Capacitat puslèu important per una automobila de la talha de la 500. L'autonomia prevista en cicle WLPT serà de 320 km.

La firma anóncia una poténcia de 87 kW per una velociatat maximala de 150 km/h.

Lo design exterior demòra fidèl a l'actual : simple, sòbre, tot en simplicitat e en elegància. L'interior el s'epura.

Lo veïcul se posiciona clarament sus lo naut de gama amb un pres anónciat de 30 000 èuros.

La 500e serà comercializada tre lo mes d'octobre de 2020.


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.