Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem
Batariá Z.E. 50 de la Renault Zoe

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Lo trabalh de specificacion es menat per la Global Battery Alliance que recampa mai de 140 actors : entrepresas, governaments, universitats, organizacion nongovernamentalas.

Cada batariá aurà son numèro d'identificacion (ID) al qual seràn associadas d'informacions :

  • performanças ;
  • istòria relativa a sa fabricacion ;
  • provenéncia ;
  • solucions pel reciclatge ;
  • matèrias primièras emplegadas e origina d'aquestas.

Serà prevista una plataforma digitala que recamparà las donadas. E per cada batariá, en foncion de sa concepcion, serà associat un nivèl de qualitat.

Aquel passapòrt deuriá intrar en foncion en 2026.


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Russia anóncia qu'arrestarà d'esplechar l'ISS après 2024

International Space Station

Russia per l'intermediari del patron de l’Agéncia espaciala russa, Roscosmos, Iouri Borissov, anoncièt dimars 26 de julhet de 2022 qu'anava arrestar d'esplechar l'ISS (Estacion Espaciala Internacionala).

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Espaci : quatre toristas en orbita

Mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Recèrca en fusion termonucleara : stellarator Wendelstein 7-X

Wendelstein 7-X

Los scientifics del Max Planck Institut en alemanha an bastit un stellarator, lo Wendelstein 7-X. Es dempuèi 2016 en fasa de tèst.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.