Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem
Batariá Z.E. 50 de la Renault Zoe

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Lo trabalh de specificacion es menat per la Global Battery Alliance que recampa mai de 140 actors : entrepresas, governaments, universitats, organizacion nongovernamentalas.

Cada batariá aurà son numèro d'identificacion (ID) al qual seràn associadas d'informacions :

  • performanças ;
  • istòria relativa a sa fabricacion ;
  • provenéncia ;
  • solucions pel reciclatge ;
  • matèrias primièras emplegadas e origina d'aquestas.

Serà prevista una plataforma digitala que recamparà las donadas. E per cada batariá, en foncion de sa concepcion, serà associat un nivèl de qualitat.

Aquel passapòrt deuriá intrar en foncion en 2026.


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.