STLA AutoDrive Stellantis
Illustracion pel STLA AutoDrive © Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

A aqueste nivèl la veitura podrà menar soleta, lo menaire podrà legir o consultar sos corrics per exemple, sens aver a tocar lo volant. Pr'aquò la mese en foncion d'aquel mòde serà possible simplament en dejós dels 60 km/h. En clar se podrà utilizar quand lo trafic serà encombrat e pas mai.

Sonque los modèls los mai sofisticats seràn equipats a la debuta. Lo sistèma a per nom STLA AutoDrive.

Son utilizacion serà simple. Sufirà d'enfonçar un boton per metre en accion lo STLA AutoDrive.

La veitura, en foncion de las informacions en provenença de las camèras e autres detectors embarcats, menarà lo veïcul entre 0 e 60 km/h sens accion de la persona presenta darrièr lo volant. Aquesta aurà pas ni a accelerar ni a frenar ni a tocar lo volant. Aquò serà ben una conducha sens supervision.

Son emplec serà tanben reservat a de vias repertoriadas, dels axes de circulacion separats per de parabandas. Las condicions meteorologicas seràn tanben presas en compta.

Se las condicions son pas reünidas, la veitura informarà lo menaire, que deurà tornar prene lo volant. S'o far pas lo veïcul s'arrestarà.

Lo nivèl de conducha autonòma de nivèl 3 es ja mestrejat tecnologicament a cò dels constructors BMW e Mercedes. Manca encara un quadre legal per poder veire aqueles veïculs sus las rotas. Mas las tecnologias son prèstas.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.