STLA AutoDrive Stellantis
Illustracion pel STLA AutoDrive © Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

A aqueste nivèl la veitura podrà menar soleta, lo menaire podrà legir o consultar sos corrics per exemple, sens aver a tocar lo volant. Pr'aquò la mese en foncion d'aquel mòde serà possible simplament en dejós dels 60 km/h. En clar se podrà utilizar quand lo trafic serà encombrat e pas mai.

Sonque los modèls los mai sofisticats seràn equipats a la debuta. Lo sistèma a per nom STLA AutoDrive.

Son utilizacion serà simple. Sufirà d'enfonçar un boton per metre en accion lo STLA AutoDrive.

La veitura, en foncion de las informacions en provenença de las camèras e autres detectors embarcats, menarà lo veïcul entre 0 e 60 km/h sens accion de la persona presenta darrièr lo volant. Aquesta aurà pas ni a accelerar ni a frenar ni a tocar lo volant. Aquò serà ben una conducha sens supervision.

Son emplec serà tanben reservat a de vias repertoriadas, dels axes de circulacion separats per de parabandas. Las condicions meteorologicas seràn tanben presas en compta.

Se las condicions son pas reünidas, la veitura informarà lo menaire, que deurà tornar prene lo volant. S'o far pas lo veïcul s'arrestarà.

Lo nivèl de conducha autonòma de nivèl 3 es ja mestrejat tecnologicament a cò dels constructors BMW e Mercedes. Manca encara un quadre legal per poder veire aqueles veïculs sus las rotas. Mas las tecnologias son prèstas.


Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.