STLA AutoDrive Stellantis
Illustracion pel STLA AutoDrive © Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

A aqueste nivèl la veitura podrà menar soleta, lo menaire podrà legir o consultar sos corrics per exemple, sens aver a tocar lo volant. Pr'aquò la mese en foncion d'aquel mòde serà possible simplament en dejós dels 60 km/h. En clar se podrà utilizar quand lo trafic serà encombrat e pas mai.

Sonque los modèls los mai sofisticats seràn equipats a la debuta. Lo sistèma a per nom STLA AutoDrive.

Son utilizacion serà simple. Sufirà d'enfonçar un boton per metre en accion lo STLA AutoDrive.

La veitura, en foncion de las informacions en provenença de las camèras e autres detectors embarcats, menarà lo veïcul entre 0 e 60 km/h sens accion de la persona presenta darrièr lo volant. Aquesta aurà pas ni a accelerar ni a frenar ni a tocar lo volant. Aquò serà ben una conducha sens supervision.

Son emplec serà tanben reservat a de vias repertoriadas, dels axes de circulacion separats per de parabandas. Las condicions meteorologicas seràn tanben presas en compta.

Se las condicions son pas reünidas, la veitura informarà lo menaire, que deurà tornar prene lo volant. S'o far pas lo veïcul s'arrestarà.

Lo nivèl de conducha autonòma de nivèl 3 es ja mestrejat tecnologicament a cò dels constructors BMW e Mercedes. Manca encara un quadre legal per poder veire aqueles veïculs sus las rotas. Mas las tecnologias son prèstas.


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.