STLA AutoDrive Stellantis
Illustracion pel STLA AutoDrive © Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

A aqueste nivèl la veitura podrà menar soleta, lo menaire podrà legir o consultar sos corrics per exemple, sens aver a tocar lo volant. Pr'aquò la mese en foncion d'aquel mòde serà possible simplament en dejós dels 60 km/h. En clar se podrà utilizar quand lo trafic serà encombrat e pas mai.

Sonque los modèls los mai sofisticats seràn equipats a la debuta. Lo sistèma a per nom STLA AutoDrive.

Son utilizacion serà simple. Sufirà d'enfonçar un boton per metre en accion lo STLA AutoDrive.

La veitura, en foncion de las informacions en provenença de las camèras e autres detectors embarcats, menarà lo veïcul entre 0 e 60 km/h sens accion de la persona presenta darrièr lo volant. Aquesta aurà pas ni a accelerar ni a frenar ni a tocar lo volant. Aquò serà ben una conducha sens supervision.

Son emplec serà tanben reservat a de vias repertoriadas, dels axes de circulacion separats per de parabandas. Las condicions meteorologicas seràn tanben presas en compta.

Se las condicions son pas reünidas, la veitura informarà lo menaire, que deurà tornar prene lo volant. S'o far pas lo veïcul s'arrestarà.

Lo nivèl de conducha autonòma de nivèl 3 es ja mestrejat tecnologicament a cò dels constructors BMW e Mercedes. Manca encara un quadre legal per poder veire aqueles veïculs sus las rotas. Mas las tecnologias son prèstas.


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.