En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.

Los veïculs a motor a explosion eles son passats :

  • de 51,9 % a 41,8 % per l'esséncia ;
  • e de 29,4 % a 20,4 % pel diesèl.

Las propulsions termicas demòran de luènh majoritàrias mas la transicion es a se far.

Una autra categoria apareguda recentament ven completar lo tablèu : la dels veïculs ibrids e ibrids amb recarga electrica.

Lor vendas son passadas de 9,6 % a 19,3 % pels simples ibrids e de 3,7 % a 8,4 % pels ibrids recargables.

Las autras propulsions representan mens de 3 % de las vendas.

Las recentas proposicions de lei de la Comission Europèa buta per una electrificacion dels mejans de desplacament. Propausa l'interdiccion de la venda dels veïculs a motor termic après 2035.

Fàcia als cambiaments al còp tecnics, politics e culturals los constructors s'organizan. Qualques uns an ja previst d'eliminar de lor catalòg los veïculs a energia fossila.

Sorsas de las donadas : ACEA


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.