En 2020 en Euròpa la part dels veïculs electrics dins las vendas èra al segond trimèstre de 3,5 %. En 2021 pel meteis periòd èra de 7,5 %. Un pauc mai del doble.

Los veïculs a motor a explosion eles son passats :

  • de 51,9 % a 41,8 % per l'esséncia ;
  • e de 29,4 % a 20,4 % pel diesèl.

Las propulsions termicas demòran de luènh majoritàrias mas la transicion es a se far.

Una autra categoria apareguda recentament ven completar lo tablèu : la dels veïculs ibrids e ibrids amb recarga electrica.

Lor vendas son passadas de 9,6 % a 19,3 % pels simples ibrids e de 3,7 % a 8,4 % pels ibrids recargables.

Las autras propulsions representan mens de 3 % de las vendas.

Las recentas proposicions de lei de la Comission Europèa buta per una electrificacion dels mejans de desplacament. Propausa l'interdiccion de la venda dels veïculs a motor termic après 2035.

Fàcia als cambiaments al còp tecnics, politics e culturals los constructors s'organizan. Qualques uns an ja previst d'eliminar de lor catalòg los veïculs a energia fossila.

Sorsas de las donadas : ACEA


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.