Twingo electrica
Twingo electrica prevista per 2020 © Renault

Lo constructor d'automobila Renault prevei d'electrificar sa pichona Twingo.

Lo modèl pel moment unicament disponibla en version esséncia serà disponible en 2020 en version electrica. Sonque lo equipaments ligat al mòde de propulsion seràn diferents dels autres modèls : l'estile, las dimension cambián pas.

L'autonomia prevista pel veïcul es de 180 quilomètres sus un cicle dich mixte o WLTP, per una poténcia de 60 kW. Son pes serà de 1 100 kg. Serà donc un pauc mai pesuga que las termicas.

La capacitat de la batariá, fabricada per Renault amb de celulas del sud-corean LG, serà de 22 kWh.

Una veitura destinada als pichons desplacaments del quotidian.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.