Twingo electrica
Twingo electrica prevista per 2020 © Renault

Lo constructor d'automobila Renault prevei d'electrificar sa pichona Twingo.

Lo modèl pel moment unicament disponibla en version esséncia serà disponible en 2020 en version electrica. Sonque lo equipaments ligat al mòde de propulsion seràn diferents dels autres modèls : l'estile, las dimension cambián pas.

L'autonomia prevista pel veïcul es de 180 quilomètres sus un cicle dich mixte o WLTP, per una poténcia de 60 kW. Son pes serà de 1 100 kg. Serà donc un pauc mai pesuga que las termicas.

La capacitat de la batariá, fabricada per Renault amb de celulas del sud-corean LG, serà de 22 kWh.

Una veitura destinada als pichons desplacaments del quotidian.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.