Projècte Penly EDF
Illustracion de l'agrandiment de la centrala de Penly ©EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Lo president qualifiquèt las òbras que debutavan de « chantier du siècle ». Dos reactors seràn bastits del tipe EPR2.

Son ja un milièr de trabalhadors que son present sul site. Après las òbras de terrassament, debutarà en 2029 la construccion dels reactors. La mesa en servici es prevista per 2038.

Lo president aprofechèt de l'escasença per tornar rapelar la situacion francesa rapòrt al nucleari civil :

  • 57 reactors repartits sus 18 sites ;
  • per una produccion de 370 tWh* d'electricitat ;
  • 90 tWh son exportats.

Tornèt tanben rapelar que l'electricitat nucleara produsís 12 gramas de CO2 per kWh contra 490 pel gaz e 820 pel carbon.

Dos autres projèctes d'agrandiment son en preparacion : un a Gravelines e l'autre a Bugey.

* Un kWh representa 103 Wh, un tWh representa 1012 Wh.

Parc nuclear francés

Map de las centralas nuclearas franceseas e lista dels reactors EPR2 prevists


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.