Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aquela anóncia interven d'annadas après la mesa en linha en 2022 de l'aplicacion estatsunidenca ChatGPT de l'entrepresa OpenAI que devenguèt rapidament populara e permetèt al mond de se familiarizar amb las potencialitats d'aquelas tecnicas nòvas d'IA (Intelligéncia Artificiala).

Los potencials d'otisses d'aquel tipe sos gigants. Permetan dins un mond de mai en mai numeric de trabalhar sus de massas de donadas importantas, de destriar, de coneisse, d'organizar, de crear de vidèos, d'imatges, de tèxtes, de plans, de far de traduccions, de legir... accions multiplas entrò ara reservadas a d'umans.

L'anóncia es estada remarcada que las tecnicas d'IA fan parts de la competicion tecnologica sempre en cors entre los grands centres de poder del mond, China, Euròpa, Estats Units... DeepSeek seriá, segon los mèdias, del nivèl de ChatGPT. Demai aprendriá mai rapidament e costariá mens car.

Aquel tipe d'anóncia apareis anecdotic dins un mond ont las aplicacions d'IA son pertot dins las entrepresas. Qu'aquò siá dins lo sector bancari, las asseguràncias, las administracions, en engenhariá o en sciéncias, cap de sector es pas uèi privat d'aplicacions d'IA. Son desvolopadas, emplegadas, e degun ne dis pas res. Google n'utiliza per exemple per poder far de taduccions automaticas. Son aplech de traduccion, Google Traduction, que permet de tradusir de mots de l'anglés o del francés a l'occitan per exemple, emplega d'otisses d'IA que trabalhan sus la matèria numerica occitana disponibla suls servidors pertot dins lo mond. Cal plans saupre que uèi, en 2025, los primièrs visitors d'un site internet qué que siá, son pas d'umans mas de robòts en cèrca de matèria numerica a valorar. De mèdias utilizan tanben de moduls d'IA per escriure d'articles o ne propausar la lectura a nauta votz.

La mesa en linha e la promocion d'aquelas aplicacions accessiblas a tot un cadun, coma ChatGPT o aquesta darrièra venguda DeepSeek, pòdon èsser vistas coma de simplas accions de comunicacion. Aquò's per las institucions, privadas o estatalas, un biais de rapelar ont ne son las fòrças en preséncia dins lo domèni de las intelligéncias artificialas.

Qué que siá los enjòcs son d'importàncias. Euròpa, sens èsser fòra jòc, demòra coma a l'acostumada luènh d'aquelas posturas. D'aplicacions made in Europe son pr'aquò disponiblas coma la de Mistral AI.


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.