Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aquela anóncia interven d'annadas après la mesa en linha en 2022 de l'aplicacion estatsunidenca ChatGPT de l'entrepresa OpenAI que devenguèt rapidament populara e permetèt al mond de se familiarizar amb las potencialitats d'aquelas tecnicas nòvas d'IA (Intelligéncia Artificiala).

Los potencials d'otisses d'aquel tipe sos gigants. Permetan dins un mond de mai en mai numeric de trabalhar sus de massas de donadas importantas, de destriar, de coneisse, d'organizar, de crear de vidèos, d'imatges, de tèxtes, de plans, de far de traduccions, de legir... accions multiplas entrò ara reservadas a d'umans.

L'anóncia es estada remarcada que las tecnicas d'IA fan parts de la competicion tecnologica sempre en cors entre los grands centres de poder del mond, China, Euròpa, Estats Units... DeepSeek seriá, segon los mèdias, del nivèl de ChatGPT. Demai aprendriá mai rapidament e costariá mens car.

Aquel tipe d'anóncia apareis anecdotic dins un mond ont las aplicacions d'IA son pertot dins las entrepresas. Qu'aquò siá dins lo sector bancari, las asseguràncias, las administracions, en engenhariá o en sciéncias, cap de sector es pas uèi privat d'aplicacions d'IA. Son desvolopadas, emplegadas, e degun ne dis pas res. Google n'utiliza per exemple per poder far de taduccions automaticas. Son aplech de traduccion, Google Traduction, que permet de tradusir de mots de l'anglés o del francés a l'occitan per exemple, emplega d'otisses d'IA que trabalhan sus la matèria numerica occitana disponibla suls servidors pertot dins lo mond. Cal plans saupre que uèi, en 2025, los primièrs visitors d'un site internet qué que siá, son pas d'umans mas de robòts en cèrca de matèria numerica a valorar. De mèdias utilizan tanben de moduls d'IA per escriure d'articles o ne propausar la lectura a nauta votz.

La mesa en linha e la promocion d'aquelas aplicacions accessiblas a tot un cadun, coma ChatGPT o aquesta darrièra venguda DeepSeek, pòdon èsser vistas coma de simplas accions de comunicacion. Aquò's per las institucions, privadas o estatalas, un biais de rapelar ont ne son las fòrças en preséncia dins lo domèni de las intelligéncias artificialas.

Qué que siá los enjòcs son d'importàncias. Euròpa, sens èsser fòra jòc, demòra coma a l'acostumada luènh d'aquelas posturas. D'aplicacions made in Europe son pr'aquò disponiblas coma la de Mistral AI.


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.