RAFTI
Pòrt RAFTI per tornar cargar los satellits en orbita © Orbit Fab

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Los entreprenaires creators d'Orbit Fab son partit d'una constatacion plan simpla : los satellits accaban lor vida, non pas perqué son usats e que foncionan pas pus, mas perqué an pas pus de carburant.

Los engenhaires an d'en primièr desvolopat en collaboracion amb los fabricants de satellit un pòrt estandard per los poder recargar. En 2019 lo protocòl desvolopat, RAFTI per Rapidly Attachable Fuel Transfer Interface, es estat per primièr còp esprovat per recargar l'ISS en aiga.

Lo material d'Orbit Fab en orbita s'estacarà als satellits via aquel pòrt per emplir las sèrvas.

Orbit Fab trabalha en collaboracion amb lo governament federal dels Estats Units per desvolopar de solucions de recargament dels satellits de las Space Force.

Orbit Fab es estada fondada en 2018. Preveson de poder liurar d'idrazina (N2H4) en orbita tre 2025.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.