RAFTI
Pòrt RAFTI per tornar cargar los satellits en orbita © Orbit Fab

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Los entreprenaires creators d'Orbit Fab son partit d'una constatacion plan simpla : los satellits accaban lor vida, non pas perqué son usats e que foncionan pas pus, mas perqué an pas pus de carburant.

Los engenhaires an d'en primièr desvolopat en collaboracion amb los fabricants de satellit un pòrt estandard per los poder recargar. En 2019 lo protocòl desvolopat, RAFTI per Rapidly Attachable Fuel Transfer Interface, es estat per primièr còp esprovat per recargar l'ISS en aiga.

Lo material d'Orbit Fab en orbita s'estacarà als satellits via aquel pòrt per emplir las sèrvas.

Orbit Fab trabalha en collaboracion amb lo governament federal dels Estats Units per desvolopar de solucions de recargament dels satellits de las Space Force.

Orbit Fab es estada fondada en 2018. Preveson de poder liurar d'idrazina (N2H4) en orbita tre 2025.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».