Fusada chinesa lo 29/04/2021

Lançament lo 29 d'abril de 2021 de la fusada chinesa contenent Tianhe

La construccion de la nòva estacion espaciala chinesa debuta

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa. Aquel equipament de 18 mètres de long a per nom Tianhe. Dos autres elements son esperats per formar una estructura en forma de T.

L'acabament de la construcion es previst per 2022. Pr'aquò l'agéncia espaciala chinesa prevei de far visitar aquel primièr modul per d'astronautas en junh de 2021.

Lo projècte debutèt en 2011 amb lo mandament en orbita bassa del prototip Tiangong-1, seguit per Tiangong-2 que foguèt mandat en 2016.

Cadun d'aqueles dos laboratòris espacials foguèron visitat per d'astronautas.

Lo primièr Tiangong-1 acabèt la siá vida en 2018, los engeniaires ne perdèron lo contraròtle. Foguèt destruch. Tiangong-2 de son costat foguèt destruch volontariament en 2019.

La futura estacion chinesa (CSS) podrà aculhir tres personas. Serà mai pichona que l'ISS (Internacional Space Station) que ne pòt aculhir un pichon detzenat en permanéncia. Serà plaçada en orbita bassa entre 340 e 450 km d'altitud.

Lo primièr astronauta chinés foguèt mandat dins l'espaci en 2003.


Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.