Fusada chinesa lo 29/04/2021

Lançament lo 29 d'abril de 2021 de la fusada chinesa contenent Tianhe

La construccion de la nòva estacion espaciala chinesa debuta

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa. Aquel equipament de 18 mètres de long a per nom Tianhe. Dos autres elements son esperats per formar una estructura en forma de T.

L'acabament de la construcion es previst per 2022. Pr'aquò l'agéncia espaciala chinesa prevei de far visitar aquel primièr modul per d'astronautas en junh de 2021.

Lo projècte debutèt en 2011 amb lo mandament en orbita bassa del prototip Tiangong-1, seguit per Tiangong-2 que foguèt mandat en 2016.

Cadun d'aqueles dos laboratòris espacials foguèron visitat per d'astronautas.

Lo primièr Tiangong-1 acabèt la siá vida en 2018, los engeniaires ne perdèron lo contraròtle. Foguèt destruch. Tiangong-2 de son costat foguèt destruch volontariament en 2019.

La futura estacion chinesa (CSS) podrà aculhir tres personas. Serà mai pichona que l'ISS (Internacional Space Station) que ne pòt aculhir un pichon detzenat en permanéncia. Serà plaçada en orbita bassa entre 340 e 450 km d'altitud.

Lo primièr astronauta chinés foguèt mandat dins l'espaci en 2003.


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.