La Luna
La Luna, objectiu de las missions Artemis

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Aquesta primièra mission, Artemis 1, deu lançar pel primièr còp la capsula Orion. Sens cap d'astronautas a bòrd, aquesta deu far lo torn de la Luna abans de tornar sus Tèrra. Intrarà dins l'atmosfèra ont serà notadament esprovat son bloquièr termic.

Del temps del vòl d'Orion seràn mesuradas de donadas divèrsas relativas a l'ambient al dintre de la capsula ont prendràn plaça los astronautas. Nivèl de vibracion e tauses de radiacions seràn registrats.

Es per la segonda mission, Artemis 2, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús. Calrà per aquò esperar la mission d'après.

Es tanben previst dins l'encastre de las missions Artemis la construccion d'una estacion, The Gateway. Aquesta serà la primièra a èsser dins l'espaci lonhdan e non pas, coma l'ISS (Internationala Space Station), en orbita bassa. Aquesta nòva estacion espaciala permetrà als umans pel primièr còp d'esprovar çò que viure dins l'espaci, luènh de la Tèrra, vòl dire.

La Luna es a mai de 384 000 km de la Tèrra.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.