La Luna
La Luna, objectiu de las missions Artemis

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Aquesta primièra mission, Artemis 1, deu lançar pel primièr còp la capsula Orion. Sens cap d'astronautas a bòrd, aquesta deu far lo torn de la Luna abans de tornar sus Tèrra. Intrarà dins l'atmosfèra ont serà notadament esprovat son bloquièr termic.

Del temps del vòl d'Orion seràn mesuradas de donadas divèrsas relativas a l'ambient al dintre de la capsula ont prendràn plaça los astronautas. Nivèl de vibracion e tauses de radiacions seràn registrats.

Es per la segonda mission, Artemis 2, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús. Calrà per aquò esperar la mission d'après.

Es tanben previst dins l'encastre de las missions Artemis la construccion d'una estacion, The Gateway. Aquesta serà la primièra a èsser dins l'espaci lonhdan e non pas, coma l'ISS (Internationala Space Station), en orbita bassa. Aquesta nòva estacion espaciala permetrà als umans pel primièr còp d'esprovar çò que viure dins l'espaci, luènh de la Tèrra, vòl dire.

La Luna es a mai de 384 000 km de la Tèrra.


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.