La Luna
La Luna, objectiu de las missions Artemis

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Aquesta primièra mission, Artemis 1, deu lançar pel primièr còp la capsula Orion. Sens cap d'astronautas a bòrd, aquesta deu far lo torn de la Luna abans de tornar sus Tèrra. Intrarà dins l'atmosfèra ont serà notadament esprovat son bloquièr termic.

Del temps del vòl d'Orion seràn mesuradas de donadas divèrsas relativas a l'ambient al dintre de la capsula ont prendràn plaça los astronautas. Nivèl de vibracion e tauses de radiacions seràn registrats.

Es per la segonda mission, Artemis 2, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús. Calrà per aquò esperar la mission d'après.

Es tanben previst dins l'encastre de las missions Artemis la construccion d'una estacion, The Gateway. Aquesta serà la primièra a èsser dins l'espaci lonhdan e non pas, coma l'ISS (Internationala Space Station), en orbita bassa. Aquesta nòva estacion espaciala permetrà als umans pel primièr còp d'esprovar çò que viure dins l'espaci, luènh de la Tèrra, vòl dire.

La Luna es a mai de 384 000 km de la Tèrra.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.