Après un pauc mai de 25 jorns dins l'espaci a proximitat de la Luna, l'astronau Orion es tornada sus Tèrra lo dimenge 11 de decembre de 2022.

Segon la NASA qu'organizava aquesta primièra mission Artemis tot s'es plan passat.

L'objectiu èra de preparar lo retorn dels umans sus la Luna. De la fusada SLS (Space Launch System) al vaissèl Orion l'ensemble del dispositiu es estat mes a l'espròva.

Cap d'astronauta èra pas present dins l'abitacle d'Orion.

La mission seguenta Artemis 2 es desenant en preparacion. Partença prevista en 2024.

Qualques donadas sus la reintrada d'Orion dins l'atmosfèra terrèstra :

  • velocitat d'intrada : 40 000 km/h ;
  • temperatura de suportar pel bloquièr termic : 2 800°C.

Orion lo 11 de decembre de 2022

L'astronau Orion torna sus Tèrra lo 11 de decembre de 2022 © NASA


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.