Après un pauc mai de 25 jorns dins l'espaci a proximitat de la Luna, l'astronau Orion es tornada sus Tèrra lo dimenge 11 de decembre de 2022.

Segon la NASA qu'organizava aquesta primièra mission Artemis tot s'es plan passat.

L'objectiu èra de preparar lo retorn dels umans sus la Luna. De la fusada SLS (Space Launch System) al vaissèl Orion l'ensemble del dispositiu es estat mes a l'espròva.

Cap d'astronauta èra pas present dins l'abitacle d'Orion.

La mission seguenta Artemis 2 es desenant en preparacion. Partença prevista en 2024.

Qualques donadas sus la reintrada d'Orion dins l'atmosfèra terrèstra :

  • velocitat d'intrada : 40 000 km/h ;
  • temperatura de suportar pel bloquièr termic : 2 800°C.

Orion lo 11 de decembre de 2022

L'astronau Orion torna sus Tèrra lo 11 de decembre de 2022 © NASA


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.