Après un pauc mai de 25 jorns dins l'espaci a proximitat de la Luna, l'astronau Orion es tornada sus Tèrra lo dimenge 11 de decembre de 2022.

Segon la NASA qu'organizava aquesta primièra mission Artemis tot s'es plan passat.

L'objectiu èra de preparar lo retorn dels umans sus la Luna. De la fusada SLS (Space Launch System) al vaissèl Orion l'ensemble del dispositiu es estat mes a l'espròva.

Cap d'astronauta èra pas present dins l'abitacle d'Orion.

La mission seguenta Artemis II es desenant en preparacion. Partença prevista en 2024.

Qualques donadas sus la reintrada d'Orion dins l'atmosfèra terrèstra :

  • velocitat d'intrada : 40 000 km/h ;
  • temperatura de suportar pel bloquièr termic : 2 800°C.

Orion lo 11 de decembre de 2022

L'astronau Orion torna sus Tèrra lo 11 de decembre de 2022 © NASA


Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.