Susie d'ArianeGroup
L'astronau Susie e son modul de servici tals qu'imaginats per sos conceptors en 2022© ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Susie serà un pichon vaissèl reutilizable, aurà per vocacion de respondre als besonh futurs de transpòrt de las missions espacialas europèas.

Podrà foncionar en mòde automatic per carrejar de cargas (mòde cargo) o permetre de missions abitadas amb d'astronautas embarcats ; fins a cinc personas podràn prene plaça dins l'astronau.

Susie es la responsa d'ArianeGroup a l'apèl de l'ESA e de la Comission Europèa que desiran dotar Euròpa de nòvas capabilitats en matèria espaciala. En 2023 Euròpa depend dels Estats Units per mandar dins l'espaci d'astronautas alara que dispausa de totas las competéncias necitas per desvolopar un mòde de transpòrt polivalent. Los industrials europèus participan regularament als programas de la NASA (construcion d'abitacles de las estacions, modul de servici d'Orion...).

L'aparelh podrà èsser mandat per las futuras fusadas Ariane 6 o las que vendràn après.

L'acronim Susie significa : Smart Upper Stage for Innovative Exploration.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.