Susie d'ArianeGroup
L'astronau Susie e son modul de servici tals qu'imaginats per sos conceptors en 2022© ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Susie serà un pichon vaissèl reutilizable, aurà per vocacion de respondre als besonh futurs de transpòrt de las missions espacialas europèas.

Podrà foncionar en mòde automatic per carrejar de cargas (mòde cargo) o permetre de missions abitadas amb d'astronautas embarcats ; fins a cinc personas podràn prene plaça dins l'astronau.

Susie es la responsa d'ArianeGroup a l'apèl de l'ESA e de la Comission Europèa que desiran dotar Euròpa de nòvas capabilitats en matèria espaciala. En 2023 Euròpa depend dels Estats Units per mandar dins l'espaci d'astronautas alara que dispausa de totas las competéncias necitas per desvolopar un mòde de transpòrt polivalent. Los industrials europèus participan regularament als programas de la NASA (construcion d'abitacles de las estacions, modul de servici d'Orion...).

L'aparelh podrà èsser mandat per las futuras fusadas Ariane 6 o las que vendràn après.

L'acronim Susie significa : Smart Upper Stage for Innovative Exploration.


Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.