Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023
Lo Starship abans sa partença lo 18 de novembre de 2023 (Boca Chica, Texas) ©SpaceX

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Lo primièr se debanèt a la prima de 2023. S'arrestèt abans la deseparacion del booster e de l'astronau Starship.

Lo 18 de novembre las causas se debanèran melhor. Lo tèst durèt un pauc mai de siès minutas, La partença se passèt plan. Los 33 motors Raptor del booster s'aluquèran corrèctament.

La deseparacion puèi se passèt plan. Los siès motors del Starship s'aluquèran ben e l'astronau posquèt montar fins a 150 quilomètres d'altitud.

Sol punt negatiu : lo booster e lo Starship posquèron pas èsser recuperats.

Lo constructor SpaceX desvolopa lo Starship per l'exploracion lonhdana. Al còp de la Luna, es un Starship que serà emplegat per la mission Artemis de la Nasa, e de Mars.


Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.