Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023
Lo Starship abans sa partença lo 18 de novembre de 2023 (Boca Chica, Texas) ©SpaceX

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Lo primièr se debanèt a la prima de 2023. S'arrestèt abans la deseparacion del booster e de l'astronau Starship.

Lo 18 de novembre las causas se debanèran melhor. Lo tèst durèt un pauc mai de siès minutas, La partença se passèt plan. Los 33 motors Raptor del booster s'aluquèran corrèctament.

La deseparacion puèi se passèt plan. Los siès motors del Starship s'aluquèran ben e l'astronau posquèt montar fins a 150 quilomètres d'altitud.

Sol punt negatiu : lo booster e lo Starship posquèron pas èsser recuperats.

Lo constructor SpaceX desvolopa lo Starship per l'exploracion lonhdana. Al còp de la Luna, es un Starship que serà emplegat per la mission Artemis de la Nasa, e de Mars.


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.