Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023
Lo Starship abans sa partença lo 18 de novembre de 2023 (Boca Chica, Texas) ©SpaceX

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Lo primièr se debanèt a la prima de 2023. S'arrestèt abans la deseparacion del booster e de l'astronau Starship.

Lo 18 de novembre las causas se debanèran melhor. Lo tèst durèt un pauc mai de siès minutas, La partença se passèt plan. Los 33 motors Raptor del booster s'aluquèran corrèctament.

La deseparacion puèi se passèt plan. Los siès motors del Starship s'aluquèran ben e l'astronau posquèt montar fins a 150 quilomètres d'altitud.

Sol punt negatiu : lo booster e lo Starship posquèron pas èsser recuperats.

Lo constructor SpaceX desvolopa lo Starship per l'exploracion lonhdana. Al còp de la Luna, es un Starship que serà emplegat per la mission Artemis de la Nasa, e de Mars.


ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.