Tresen ensag del Starship, 14/03/2024
Lo Starship lo 14 de març de 2024

Lo 14 de març de 2024 se debanèt lo tresen ensag del Starship de SpaceX.

L'astronau devolopada pel constructor aurà per mission de transportar en orbita bassa de cargas pesugas e de permetre de jónher aisidament la Luna o la planeta Mars.

Lo 14 de març lo Starship se posquèt metre en orbita abans de tornar intrar dins l'atmosfèra.

I aguèt pas de problèma al nivèl dels motors que totes foncionèran corrèctament. La deseparacion entre l'astronau e lo booster se passèt plan tanben.

L'astronau posquèt pas èsser recuperada mas sa reintrada es estada tèstada.

Los engeniaires de SpaceX preveson d'efectuar un quatren ensag del Starship a la debuta del mes de junh de 2024.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.