Starship SN15 05/05/2021
Lo Starship SN15 après son vòl lo 5 de mai de 2021 © SpaceX

Lo Starship SN15 se pausèt coma cal

Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt sens problèmas.

Dempuèi 2020 sus la basa texana de Boca Chica SpaceX ensaja son Starship. Son las recuperacions après de vòls en nauta altitud que encara pausavan problèma al constructor.

Après un tal vòl lo 5 de mai de 2021 l'aparelh SN15 (Serial Number 15) reüssiguèt a se pausar coma cal.

Montèt a un detzenat de quilomètres de nautor, puèi los motors se son escantits, la fusada tornèt davalar sens problèma. Los motors se son tornarmai alucats per aterrar. E aqueste còp tot s'es plan passat : pas d'explosion.

Aqueles Starships desvolopats per SpaceX seràn los segonds estatges de las fusadas previstas dins l'encastre del programa Artemis de la NASA per anar sus la Luna.


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.