Starship SN15 05/05/2021
Lo Starship SN15 après son vòl lo 5 de mai de 2021 © SpaceX

Lo Starship SN15 se pausèt coma cal

Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt sens problèmas.

Dempuèi 2020 sus la basa texana de Boca Chica SpaceX ensaja son Starship. Son las recuperacions après de vòls en nauta altitud que encara pausavan problèma al constructor.

Après un tal vòl lo 5 de mai de 2021 l'aparelh SN15 (Serial Number 15) reüssiguèt a se pausar coma cal.

Montèt a un detzenat de quilomètres de nautor, puèi los motors se son escantits, la fusada tornèt davalar sens problèma. Los motors se son tornarmai alucats per aterrar. E aqueste còp tot s'es plan passat : pas d'explosion.

Aqueles Starships desvolopats per SpaceX seràn los segonds estatges de las fusadas previstas dins l'encastre del programa Artemis de la NASA per anar sus la Luna.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.