Starship SN15 05/05/2021
Lo Starship SN15 après son vòl lo 5 de mai de 2021 © SpaceX

Lo Starship SN15 se pausèt coma cal

Lo 5 de mai de 2021 e pel primièr còp un dels Starship de SpaceX se pausèt sens problèmas.

Dempuèi 2020 sus la basa texana de Boca Chica SpaceX ensaja son Starship. Son las recuperacions après de vòls en nauta altitud que encara pausavan problèma al constructor.

Après un tal vòl lo 5 de mai de 2021 l'aparelh SN15 (Serial Number 15) reüssiguèt a se pausar coma cal.

Montèt a un detzenat de quilomètres de nautor, puèi los motors se son escantits, la fusada tornèt davalar sens problèma. Los motors se son tornarmai alucats per aterrar. E aqueste còp tot s'es plan passat : pas d'explosion.

Aqueles Starships desvolopats per SpaceX seràn los segonds estatges de las fusadas previstas dins l'encastre del programa Artemis de la NASA per anar sus la Luna.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.