Lo dimars 6 de febrièr de 2018 la societat SpaceX capitèt de mandar dins l'espaci la primièra fusada Falcon Heavy dempuèi son spacepòrt de Cap Canaveral en Florida.

Carga utila : lo cabriolet roge cerièisa d'Elon Musk, fondator de la societat. Direccion : Mars o la cencha d'asteroïdas del sistèma solar.

Aquela fusada es la mai poderosa mandada en orbit dempuèi las miticas Saturn del programa american Apollo e l'Energia russa.

Los dos boosters son estats recuperats amb succès mas pas lo còrs central que el s'espotiguèt dins l'ocean atlantic.

L'objectiu d'Elon Musk es de concebre de fusadas pro poderosas per dubrir un capitòl novèl de l'istòria de la conquista espaciala : Mars. Per aquò la Falcon Heavy es encara tròp pichona e trabalha sus un autre projècte la Big Falcon Rocket (BFR). A ja son escais : Big Fucking Rocket.

La Big Falcon Rocket, tres còp mai poderosa que la Falcon Heavy, deuriá èsser prèsta per 2020.

Falcon Heavy

Lo Falcon Heavy s'enaira lo 6 de febrièr de 2018


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.