Mission Inspiration4
Vista dempuèi la capsula Crew Dragon del temps de la mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Aquò èra lo primièr còp dins l'istòria qu'un equipatge non professional èra aital botat en orbita. Los passatgièrs son tornat sus tèrra lo dissabte 18 de setembre. La mission aviá per nom : Inspiration4.

Aqueste estiu las societats Virgin Galactic e Blue Origin an elas tanben experimentat lor dispositiu per desvolopar lo torisme espacial. Mas contrariament a SpaceX se son contentadas de far far a lors passatgièrs un pichon saut en nauta altitud sens los botar en orbita.

Es una capsula Crew Dragon qu'es estada emplegada lo 15 de setembre, capsula que la societat emplega correntament per menar d'astronautas vèrs l'ISS.

L'orbita d'aquesta mission de léser èra prevista a 575 quilomètres d'altitud. Los passagièrs eràn donc un pauc pus luènh de la Tèrra que los astronautas de l'ISS. Son demorats en orbita tres jorns. Faguèron 15 còps lo torn del glòbe terrèstre cada jorn abans de tornar càser.

Es una fusada Falcon 9 que foguèt emplegada per la mesa an orbita de la capsula partida dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida.

Lo comandant de la mission, Jared Isaacman, èra accompanhat de Hayley Arceneaux, Sian Proctor e Chris Sembroski.

Lo vòl èra automatic. Los passatgièrs èran pr'aquò estats formats per prene lo contraròle de l'astronau en cas de problèma.

Inspiration4, Elon Musk e los passatgièrs

Elon Musk e los passatgièrs de la mission Inspiration4


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Pedagogia : 'Enfanças'

En 2012 lo Centre Regional de Documentacion Pedagogica (CRDP) de l'acadèmia de Montpelhièr publicava un document a destinacion dels joves lectors Enfanças.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.