Ariane 5 lo 25/12/2021
Ariane 5 al descolatge lo 25 de decembre de 2021 amb lo telescòpi James Webb a bòrd © ESA

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Es una fusada Ariane 5 que foguèt emplegada per sa misa en orbita. Aqueste telescòpi es lo mai gròs e lo mai poderós jamai mandat dins l'espaci.

Li calrà quatre setmanas abans de poder començar son trabalh, lo temps de se metre corrèctament en orbita, de desplegar sos panèls solaris e autres panèls de proteccion o d'aprestar sos sistèmas optics. Serà plaçat al punt de Lagrange L2.

Sa concepcion es estada bailejada per la NASA. An collaborats al projècte las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA).

Aquel telescòpi serà dedicat a l'observacion de las estelas amb per objectiu de ne saupre mai sul procèssus que permetèt lor formacion. S'interessarà tanben a las exoplanetas : amassarà de donadas que permetràn als cercaires de definir amb precision la composicion de lors atmosfèras.

La NASA met a disposicion un site per saupre exactament la posicion del telescòpi.

Ariane 5 e James Webb

Esquèma de la fusada Ariane 5 amb, embarcat, lo telescòpi James Webb


Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.