Ariane 5 lo 25/12/2021
Ariane 5 al descolatge lo 25 de decembre de 2021 amb lo telescòpi James Webb a bòrd © ESA

Lo dissabte 25 de decembre de 2021 dempuèi lo centre espacial de Kourou en Guaiana, es estat mandat dins l'espaci lo telescòpi James Webb (JWST).

Es una fusada Ariane 5 que foguèt emplegada per sa misa en orbita. Aqueste telescòpi es lo mai gròs e lo mai poderós jamai mandat dins l'espaci.

Li calrà quatre setmanas abans de poder començar son trabalh, lo temps de se metre corrèctament en orbita, de desplegar sos panèls solaris e autres panèls de proteccion o d'aprestar sos sistèmas optics. Serà plaçat al punt de Lagrange L2.

Sa concepcion es estada bailejada per la NASA. An collaborats al projècte las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA).

Aquel telescòpi serà dedicat a l'observacion de las estelas amb per objectiu de ne saupre mai sul procèssus que permetèt lor formacion. S'interessarà tanben a las exoplanetas : amassarà de donadas que permetràn als cercaires de definir amb precision la composicion de lors atmosfèras.

La NASA met a disposicion un site per saupre exactament la posicion del telescòpi.

Ariane 5 e James Webb

Esquèma de la fusada Ariane 5 amb, embarcat, lo telescòpi James Webb


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.