D'analisas recentas sus de donadas en provenéncia del solelh Tau Ceti situat a aproximativament 12 annadas lutz de la Tèrra indican que cinc planetas podrián èsser en orbit al torn de l'estela. L'estudi serà publicada dins lo jornal Astronomy & Astrophysics.

Tau Ceti segon los cercaires es gaireben identic al solelh nòstre. Los cinc planetas serián de dos a siès còp mai grands que la Tèrra e un d'el seriá dins la "zòna abitabla*".

La luminositat de l'estela Tau Ceti e sa relativa proximitat debrián permetre d'obténer dins un avenir pròche maitas informacions sus la natura exacta (composicion, atmosfèra) dels còrses detectats.

Los primièrs exoplanetas son estats descobèrt a la debuta de las annadas 90. Mai de 800 son ara registrats.

19/12/2012

Nòtas :

* Zòna abitabla : tanben coneguda jol nom de "Goldilocks zone" es la zòna orbitala al torn d'una estela, ont es teoricament possible per un planeta amb una atmosfèra adeqüata de manténer en susfàcia d'aiga a l'estat liquid, e donc potencialament de permetre a la vida, tala que coneguda sus Tèrra, de se desvolopar.


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.