Istoric de la mission Mars Science Laboratory, veïcul Curiosity

Novembre-decembre de 2012 : primièra analisa detalhada del sòl. D'unas traças d'elements carbonats son registradas. L'experiéncia confirma lo bon foncionament del material embarcat. Lo govèrn estatsunidenc anóncia la preparacion d'una novèla mission per 2020, sus la basa de la mission Curiosity en cors (veïcul robotizat d'exploracion scientifica) e confirma sa volontat de mandar d'umans sul planeta Mars vèrs la annadas 2030.

Septembre-octobre de 2012 : tèst dels otisses, configuracion del material, primièrs desplacaments del veïcul.

Agost de 2012 (05/08/2012) : Curiosity se pausa sus Mars. Los primièrs imatges arrivan quasi sul pic.

2011-2012 : viatge entre la Tèrra e Mars.

Novembre de 2011 (26/11/2011) : lançament a Cap Canaveral del Mars Science Laboratory amb, embarcat, lo veïcul Curiosity. Aplech de lançament : fusada Atlas V.

2009-2011 : preparacion de la mission, concepcion e construccion del veïcul (ròdas, motors, alimentacion), dels instruments (camèras, detectors, espectromètres...), ensages, misa en plaça de las collaboracions internacionalas.

Mai de 2009 : lo nom del veïcul es causit : Curiosity segon la proposition de Clara Ma.

Novembre de 2008 : la NASA convida los enfants de las escòlas americanas (de 5 a 18 ans) a prepausar un nom pel veïcul de la futura misson marciana.

Avril de 2008 : precision sus la data de lançament de la mission. Se farà en 2011.

Junh de 2007 : confirmacion del projècte de mission sus Mars (Mars Science Laboratory). Lo lançament es pevist per 2009.

curiosity

Autoretrach de Curiosity sus Mars © NASA


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.