Istoric de la mission Mars Science Laboratory, veïcul Curiosity

Novembre-decembre de 2012 : primièra analisa detalhada del sòl. D'unas traças d'elements carbonats son registradas. L'experiéncia confirma lo bon foncionament del material embarcat. Lo govèrn estatsunidenc anóncia la preparacion d'una novèla mission per 2020, sus la basa de la mission Curiosity en cors (veïcul robotizat d'exploracion scientifica) e confirma sa volontat de mandar d'umans sul planeta Mars vèrs la annadas 2030.

Septembre-octobre de 2012 : tèst dels otisses, configuracion del material, primièrs desplacaments del veïcul.

Agost de 2012 (05/08/2012) : Curiosity se pausa sus Mars. Los primièrs imatges arrivan quasi sul pic.

2011-2012 : viatge entre la Tèrra e Mars.

Novembre de 2011 (26/11/2011) : lançament a Cap Canaveral del Mars Science Laboratory amb, embarcat, lo veïcul Curiosity. Aplech de lançament : fusada Atlas V.

2009-2011 : preparacion de la mission, concepcion e construccion del veïcul (ròdas, motors, alimentacion), dels instruments (camèras, detectors, espectromètres...), ensages, misa en plaça de las collaboracions internacionalas.

Mai de 2009 : lo nom del veïcul es causit : Curiosity segon la proposition de Clara Ma.

Novembre de 2008 : la NASA convida los enfants de las escòlas americanas (de 5 a 18 ans) a prepausar un nom pel veïcul de la futura misson marciana.

Avril de 2008 : precision sus la data de lançament de la mission. Se farà en 2011.

Junh de 2007 : confirmacion del projècte de mission sus Mars (Mars Science Laboratory). Lo lançament es pevist per 2009.

curiosity

Autoretrach de Curiosity sus Mars © NASA


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.