Istoric de la mission Mars Science Laboratory, veïcul Curiosity

Novembre-decembre de 2012 : primièra analisa detalhada del sòl. D'unas traças d'elements carbonats son registradas. L'experiéncia confirma lo bon foncionament del material embarcat. Lo govèrn estatsunidenc anóncia la preparacion d'una novèla mission per 2020, sus la basa de la mission Curiosity en cors (veïcul robotizat d'exploracion scientifica) e confirma sa volontat de mandar d'umans sul planeta Mars vèrs la annadas 2030.

Septembre-octobre de 2012 : tèst dels otisses, configuracion del material, primièrs desplacaments del veïcul.

Agost de 2012 (05/08/2012) : Curiosity se pausa sus Mars. Los primièrs imatges arrivan quasi sul pic.

2011-2012 : viatge entre la Tèrra e Mars.

Novembre de 2011 (26/11/2011) : lançament a Cap Canaveral del Mars Science Laboratory amb, embarcat, lo veïcul Curiosity. Aplech de lançament : fusada Atlas V.

2009-2011 : preparacion de la mission, concepcion e construccion del veïcul (ròdas, motors, alimentacion), dels instruments (camèras, detectors, espectromètres...), ensages, misa en plaça de las collaboracions internacionalas.

Mai de 2009 : lo nom del veïcul es causit : Curiosity segon la proposition de Clara Ma.

Novembre de 2008 : la NASA convida los enfants de las escòlas americanas (de 5 a 18 ans) a prepausar un nom pel veïcul de la futura misson marciana.

Avril de 2008 : precision sus la data de lançament de la mission. Se farà en 2011.

Junh de 2007 : confirmacion del projècte de mission sus Mars (Mars Science Laboratory). Lo lançament es pevist per 2009.

curiosity

Autoretrach de Curiosity sus Mars © NASA


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.