sabla-marsDecembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.

Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.

L'experiment confirmèt la capacitat dels apleches a menar las analisas segon la especificacions previstas.

Los otisses d'analisa SAM (Sample Analysis at Mars) e CheMin (Chemestry an Minerology) an detectats un ensemble complex de compausats quimics : aiga, sulfur e perclorat (ClO4-).

La quantitat d'aiga constatada èra mai importanta que çò previst.

Lo perclorat es un element reactiu. Un còp calfats, los escapolons formèron amb d'autres compausats de clorometan (CH3Cl) es aquesta molecula carbonada que los aparelhs an detectada.

Segon la NASA lo clòr es ben d'origina marsiana, mas lo compausat carbonat present que permetèt la produccion de clorometan es pas conegut, la siá provenença tanpauc, podriá èsser d'origina terrèstre - matèria residuala encara presenta dins la cambra, menada pel veïcul - podriá venir de l'espaci o enfin plan segur de Mars dins aquel cas podriá èsser non pas d'origina biologica mas geologica.

Cap de descobertas majora donc pel moment, qualques confimacions (preséncia de perclorata ja detectada per la mission NASA's Phoenix Lander), d'incertiuds e de questions.

La mission se perseguís vèrs lo site Gleneg e lo Mont Sharp, tòca de l'expedicion.

[Istoric de la mission] - Sorsa NASA - 03/12/2012 - [ligam]

[I a d'aiga liquida sus Mars] - 28/09/2015


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.