sabla-marsDecembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.

Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.

L'experiment confirmèt la capacitat dels apleches a menar las analisas segon la especificacions previstas.

Los otisses d'analisa SAM (Sample Analysis at Mars) e CheMin (Chemestry an Minerology) an detectats un ensemble complex de compausats quimics : aiga, sulfur e perclorat (ClO4-).

La quantitat d'aiga constatada èra mai importanta que çò previst.

Lo perclorat es un element reactiu. Un còp calfats, los escapolons formèron amb d'autres compausats de clorometan (CH3Cl) es aquesta molecula carbonada que los aparelhs an detectada.

Segon la NASA lo clòr es ben d'origina marsiana, mas lo compausat carbonat present que permetèt la produccion de clorometan es pas conegut, la siá provenença tanpauc, podriá èsser d'origina terrèstre - matèria residuala encara presenta dins la cambra, menada pel veïcul - podriá venir de l'espaci o enfin plan segur de Mars dins aquel cas podriá èsser non pas d'origina biologica mas geologica.

Cap de descobertas majora donc pel moment, qualques confimacions (preséncia de perclorata ja detectada per la mission NASA's Phoenix Lander), d'incertiuds e de questions.

La mission se perseguís vèrs lo site Gleneg e lo Mont Sharp, tòca de l'expedicion.

[Istoric de la mission] - Sorsa NASA - 03/12/2012 - [ligam]

[I a d'aiga liquida sus Mars] - 28/09/2015


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.