robonaut2La NASA e General Motors an desvolopats ensems una nòva generacion de robòts umanoïds : los Robonaut-2. An per foncion d'ajudar los trabalhadors dins las tacas fisicament pesugas, repetitivas o dangièrosas.

Por poder efectuar aquelas tacas son estats concebuts per poder amanar los objectes, de la meteissa faiçon que los òmes en utilizant lo meteis espaci de trabalh e los meteisses otisses. Una tala concepcion aumenta lor efficacitat e rend lo desvolopament de robòts espacializat inutil. Son de robòt tronc, plaçats sus de pedestrals, possedisson pas de cambas, pòdon ventualament subremontar de pichon carris coma le Centaur-2.

Lo primièr Robonaut es estat mandat, via Discovery, sus l'ISS dins l'encastre de la mission STS-133 lo 24/02/2011. Deu servir a manipular d'otisses dusca ara manejats per d'umans amb per objectiu de mermar la carga de trabalh dels astronautas dins l'espaci, ganhar en precisions sus d'unes tascas e limitar los risques pels umans - [ligam]


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.