Megane E-Tech
Megane E-Tech © Renault

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Lo prètz de basa anonciat per una Megane E-Tech EV40, modèl lo mens car, serà de 35 200 èuros. Lo bònus ecologic essent de 6 000 èuro se podrà crompar a 29 200 èuros.

Aquesta EV40 aurà una poténcia de 130 cavals (96 kW) e una batariá de 40 kWh per 300 km d'autonomia.

La version EV60 propausarà fins a 470 km d'autonomia per una batariá de 60 kWh e una poténcia de 220 cavals (160 kW). Lo prètz per aquel modèl s'amontarà a 40 200 èuros.

Renault foguèt un dels primièrs constructors a propausar a la venda un veïcul electric, la Zoé. Tardèt a propausar d'autres veïculs. En 2022 amb la Megane seràn simplament disponibles la Zoé, la Twingo e lo Kangoo electric. L'electrificacion de sos produches sembla pas prioritària pel constructor.

Lo cambiament tecnic que representa lo passatge dels motors a explosion vèrs la propulcion electrica podriá ben veire lo païsatge de l'industria automobila cambiar d'a fons e los grands d'ièr venir los pichons de deman.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.