Megane E-Tech
Megane E-Tech © Renault

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Lo prètz de basa anonciat per una Megane E-Tech EV40, modèl lo mens car, serà de 35 200 èuros. Lo bònus ecologic essent de 6 000 èuro se podrà crompar a 29 200 èuros.

Aquesta EV40 aurà una poténcia de 130 cavals (96 kW) e una batariá de 40 kWh per 300 km d'autonomia.

La version EV60 propausarà fins a 470 km d'autonomia per una batariá de 60 kWh e una poténcia de 220 cavals (160 kW). Lo prètz per aquel modèl s'amontarà a 40 200 èuros.

Renault foguèt un dels primièrs constructors a propausar a la venda un veïcul electric, la Zoé. Tardèt a propausar d'autres veïculs. En 2022 amb la Megane seràn simplament disponibles la Zoé, la Twingo e lo Kangoo electric. L'electrificacion de sos produches sembla pas prioritària pel constructor.

Lo cambiament tecnic que representa lo passatge dels motors a explosion vèrs la propulcion electrica podriá ben veire lo païsatge de l'industria automobila cambiar d'a fons e los grands d'ièr venir los pichons de deman.


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).