Megane E-Tech
Megane E-Tech © Renault

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Lo prètz de basa anonciat per una Megane E-Tech EV40, modèl lo mens car, serà de 35 200 èuros. Lo bònus ecologic essent de 6 000 èuro se podrà crompar a 29 200 èuros.

Aquesta EV40 aurà una poténcia de 130 cavals (96 kW) e una batariá de 40 kWh per 300 km d'autonomia.

La version EV60 propausarà fins a 470 km d'autonomia per una batariá de 60 kWh e una poténcia de 220 cavals (160 kW). Lo prètz per aquel modèl s'amontarà a 40 200 èuros.

Renault foguèt un dels primièrs constructors a propausar a la venda un veïcul electric, la Zoé. Tardèt a propausar d'autres veïculs. En 2022 amb la Megane seràn simplament disponibles la Zoé, la Twingo e lo Kangoo electric. L'electrificacion de sos produches sembla pas prioritària pel constructor.

Lo cambiament tecnic que representa lo passatge dels motors a explosion vèrs la propulcion electrica podriá ben veire lo païsatge de l'industria automobila cambiar d'a fons e los grands d'ièr venir los pichons de deman.


Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.