Artemis 1 : partença
Fusada de la mission Artemis 1 en partença lo dimècre 16 de novembre de 2022

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Previst al mes d'agost, la partença d'aquela primièra mission lunara èra estada reportada per de rasons tecnicas. Lo lançament s'es plan passat. Orion es en rota vèrs la Luna coma previst pels engenhaires.

Cap d'astronauta es pas embarcat per aquesta primièra mission. A per objectiu primièr de validar l'operacionalitat de la capsula Orion, notadament sa capacitat a aparar los astronautas, al còp dins l'espaci e del temps de son intrada dins l'atmosfèra terrestra un còp la mission acabada.

Es per la segonda mission, Artemis II, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús ; ne faràn simplament lo torn. Calrà per que d'umans tornen pausar lo pè sul satellit de la Tèrra esperar la mission d'après. Cap de data es pas encara estada prevista per aquesta eveniment.

La fusada emplegada per las missions Artemis es la dicha SLS (Space Launch System), megafusada recentament desvolopada per poder mandar de cargas fins a la Luna. Al delà, es de concébrer l'aparelhs per se pausar o encara l'estacion prevista en rotacion al torn de l'astre e que deu acculhir los astronautas.

Orion en novembre de 2022

L'astronau Orion a proximitat de la Luna. Mission Artmis I, novembre de 2022


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.