Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero
Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero tal que previst per sos conceptors © Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Los motors serián dotze exactament, alimentats per de celulas que produsisson d'electricitat mercés a d'idrogèn. L'avion podrà percorrer fins a 700 km. Las celulas que dison flying fuel cell (FFC) non escampan ni CO2 ni NOx ni particulas. Sonque d'aiga es produsida.

La societat Blue Spirit Aero es estada creada per Olivier Savin. Diplomat de Supaéro aqueste trabalhèt per Honeywell e Dassault.

L'idrogèn apareis coma una de las solucions a la descarbonizacion del transpòrt aerian. Airbus de son costat trabalha tanben sus de tecnicas a idrogèn. En 2018, jol nom de programa ZEROe, lo constructor europèu debutèt sas recèrcas sus un avion zèro emission. En febrièr de 2022 comunicava sul subjècte : prevei de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid desvolopat en collaboracion amb Safran e GE.


Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.