Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero
Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero tal que previst per sos conceptors © Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Los motors serián dotze exactament, alimentats per de celulas que produsisson d'electricitat mercés a d'idrogèn. L'avion podrà percorrer fins a 700 km. Las celulas que dison flying fuel cell (FFC) non escampan ni CO2 ni NOx ni particulas. Sonque d'aiga es produsida.

La societat Blue Spirit Aero es estada creada per Olivier Savin. Diplomat de Supaéro aqueste trabalhèt per Honeywell e Dassault.

L'idrogèn apareis coma una de las solucions a la descarbonizacion del transpòrt aerian. Airbus de son costat trabalha tanben sus de tecnicas a idrogèn. En 2018, jol nom de programa ZEROe, lo constructor europèu debutèt sas recèrcas sus un avion zèro emission. En febrièr de 2022 comunicava sul subjècte : prevei de propausar pel mitan de la decenia, un sistèma de propulsion a idrogèn liquid desvolopat en collaboracion amb Safran e GE.


Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.