Illustracion pel projècte Blade © Airbus

Melhorar las alas dels avions per esparnhar lo carburant

Airbus trabalha sus un novèl tipe d'alas per sos avions amb lo projècte Blade (Breakthrough laminar aircraft demonstration in Europe).

L'objectiu es de far mermar la consomacion de carburant e donc las emissions de CO2.

D'aparelhs son ja equipats amb aquelas alas Blade, espèran dins los angars de Tarmac Aerosave prèp de Tarba. Las fasas de tèst deurián debutar en setembre de 2017.

Aquelas alas son concebudas per melhor contrarotlar lo flux d'aire generat per la velocitat de l'avion. Limitar las perturbacions de l'escolament en ne fasent un flux natural laminar permet de demesir las perdas d'energia.

Airbus, sus aquel projècte, trabalha de cotria amb doas autras companhiás : lo suedés SAAB e lo britanic GKN Aerospace.

Los tèsts se faràn amb un A340-300 a Tolosa. 150 oras de vòl son previstas amb quicòm coma 40 sortidas.

Se las performanças son bonas, los estudis seràn perseguits amb per tòca una misa en produccion en 2030.

Aquelas recèrcas se fan dins l'encastre del projècte Clean Sky bailejat per L'Union Europèa.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.