Lo Wright 1 tal qu'imaginat per sos conceptors

La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.

Los primièrs tèsts son prevists per 2021 al sòl.

Doas formas son a l'estudi : un motor cilindric, coma los reactors actuals, e un rectangular per poder èsser integrat dins las alas. Sa poténcia seriá de 1,5 mW.

Los tèsts en vòl son prevists per 2023 amb d'avions convencionals.

Fondada en 2016 als Estats Units la societat ambiciona de desvolopar un avion propulsat sonque per l'electricitat. Per aquò far la startup trabalha en partenariat amb easyJet.

L'aeronèf de 186 sètis, lo Wright 1, que preveson de produsir aurà per ambicion d'ofrir una solucion de transpòrt aerian sens emissions sus de vòls corts.

Son entre 10 e 14 motors que serián montats sus l'aparelh.

Preveson pas d'aver de solucions satisfasentas per poder definir un avion del tot electric e de la capacitat prevista abans 2030.


Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.