Fronda de SpinLaunch en 2021
Lo dispositiu de lançament experimental de SpinLaunch en 2021

La societat SpinLaunch basada a Long Beach als Estats Units, creada en 2014, desvolopa un novèl mejan per mandar de satellits en orbita.

L'idèa es de propulsar mecanicament dins l'atmosfèra amb una mena de fronda una fusada. Aquesta monta a nauta velocitat a mai de 60 km d'altitud ; aquí aluca sos motors e acaba lo procèssus de mesa en orbita de la carga utila embarcada.

Lor ofèrta serà limitada a de satellits de pichona talha e de mens de 200 kg.

Una de las constrenchas màger del dispositiu es l'acceleracion reçaupuda pel satellit dins lo centrifugador. L'acceleracion pòt atenher 10 000 g. Per respondre a aquesta problematica SpinLaunch desvolopa de satellits a mand de suportar aquelas constrenchas. Cal per aquò èsser atentiu a l'estructura materiala de l'aparelh, al quadre, mas tanben a las batariás, als sistèmas de propolsions o encara als panèls solars. Element indispensables al bon foncionament dels satellits.

Los engenhaires de SpinLaunch an efectuat e capitat lo 22 d'octobre de 2021 un lançament suborbital. An emplegat per aquò far un primièr dispositiu experimental de pichona dimencion. Los equipaments necites per poder mandar en orbita de cargas consequentas deurián segon la societat èsser foncionals en 2025.

Lo dispositiu centrifugador es alimentat amb d'electricitat. Aquel biais de mandar de cargas dins l'espaci genera pauc de CO2.

SpinLaunh centrifugador

Esquèma del centrifugador © SpinLaunch


Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.